D’acord amb la normativa doneu les notes que considereu importants per la descripció del recull. S’han contemplat a continuació les notes amb una especial rellevància per a la catalogació dels reculls. Totes són opcionals.
Per exemple, entre moltes altres, podeu fer una nota 500 per relacionar el fons documental que teniu amb la biblioteca personal:
Ex.:
500 ## El fons documental es complementa amb una biblioteca personal de 754 llibres disponibles a la biblioteca de la UdG
500: Nota sobre la historia bibliogràfica
Notes sobre el títol (NO LA FARIA)
Useu aquesta nota en cas que obtingueu el títol propi de fonts no habituals
Ex.:
500 ## Títol obtingut d’un quadern a manera d’inventari.
Els títols preferits atribuïts de material mixt aniran sense claudàtors i no aniran acompanyats de cap nota que indiqui que ha estat assignat pel catalogador.
Numeracions no identificades
Ex.:
500 ## Els originals amb numeració a la portada.
Posar en relleu les característiques de part del fons o col·lecció
Ex.:
500 ## Alguns manuscrits amb signatura autògrafa.
505: Nota de contingut
Per la redacció d'aquesta nota vegeu la 505 de material textual
Si feu aquesta nota no informeu amb un camp 520. (DCRM(MS) 7B17)
506: Nota de restriccions d'accés
Quan l’accés a un recull, o a una part, és restringit, construïu una nota 506 explicant el tipus i l’extensió de la restricció. Per a les restriccions d’ús i reproducció vegeu el camp 540.
Ex.:
506 ## Accés restringit:$ces requereix permís escrit
Primer indicador:
1 - Restriccions aplicades
Segon indicador:
# - Cap informació proporcionada
$a: Termes que regulen l’accés (NR)
Redacteu en text lliure i de manera homogènia el tipus de restricció d’accés.
$3: Materials especificats (NR)
Informeu aquest subcamp quan la restricció afecti només a una part del fons o col·lecció tot especificant a quina fa referència.
Ex.:
506 ## Consulta de sèries senceres: amb autorització prèvia.
506 1# $3Documentació digitalitzada:$accés restringit. Contacteu amb la secció Gestió de la col·lecció de la Biblioteca d'Humanitats
506 ## Només consulta a sala
506 1# Accés restringit a la documentació no digitalitzada. Contacteu amb la secció Gestió de la col·lecció de la Biblioteca d'Humanitats
510: Nota de citacions / referències
Per a materials mixts, aquest camp conté referències de publicacions en les quals han aparegut resums, citacions, descripcions, o índexs dels materials descrits (es refereix sempre a fonts externes al conjunt representat pel registre bibliogràfic). Es pot usar quan hi hagi publicat un inventari o catàleg del fons o col•lecció, total o parcialment que en denomini les sèries, subgrups o parts.
Primer indicador:
3 - Localització concreta no donada en la font
4 - Localització concreta donada en la font
Segon indicador:
# - Cap informació proporcionada
Ex.:
245 10 Col·lecció de Manuscrits de la biblioteca de Josep Monés i Roberdeau
510 3# Montserrat Galera Monegal, “Contingut i classificació de la biblioteca de Josep Monés de l’Ametlla del Vallès”, L’Ametlla, 1976 (2a edició Vilassar, 1982).
520: Nota de resum
Es dóna una nota de resum com a substitut d’una nota de conté 505. Les notes de resum són narratives, de text lliure i normalment són emprades per donar informació sobre l’abast i el contingut del recull. El tipus d’informació pot ser: tipus i formes dels materials, ordenació, dates i matèries, persones, llocs, o esdeveniments més significatius. Les notes de resum substitueixen les notes de contingut quan s’ha pres la decisió de preparar ajudes de cerca per a un recull amb un gran nombre de documents i/o quan les relacions internes són molt complexes.
Ex.:
520 8# La col·lecció d'enquadernacions històriques i artístiques que es conserven a la Biblioteca de Catalunya és una de les més importants de l'estat espanyol. Des dels seus inicis, amb la compra de la Biblioteca Aguiló (1907), i la última, amb la compra del taller dels enquadernadors Brugalla (2008), les enquadernacions artístiques han estat presents en els fons de Reserva de la BC. Aquesta col·lecció d'enquadernacions que presentem dins la Memòria Digital de Catalunya, començada amb l'estudi de les enquadernacions dels Fons Miralles (1951) i Espona (1959), i que continuarà amb altres, conté tots els estils clàssics de les enquadernacions espanyoles i internacionals. La signatura dels enquadernadors més rellevants de Catalunya, Espanya, França, Anglaterra, Alemanya, etc., des del segle XVIII, quan les enquadernacions es comencen a signar, hi seran presents: Miralles, Angel Aguiló, Emili i Santiago Brugalla, Capé, Chambolle-Duru, Belz-Niedrèe, Marius Michel, Bauzonnet i un llarg etc.
524: Nota de citació preferida dels materials descrits
Crec que s'hauria d'afegir una explicació de quan s'ha d'usar
Descriviu la localització amb els elements següents i en el mateix ordre (RDA 11.13.1):
[Lloc], [centre dipositari], [topogràfics]
Es podrà afegir, al final i entre parèntesis, qualsevol nota aclarativa que ajudi a la identificació i/o localització del material:
Ex.:
100 1# Agut, Joan,$d1934-2011,$ecreador245 10 Fons Joan Agut
524 ## Barcelona, Biblioteca de Catalunya, Ms. 9503-9533 (Fons Joan Agut)
530 : Nota de formats físics addicionals disponibles
Aquesta nota proporciona informació sobre els diferents formats físics en què està disponible el recull descrit o parts del recull. Aquesta nota només és obligatòria en cas de fer menció d'una versió electrònica en un registre que descrigui la versió paper d'un document.
Ex.
530 ## Reproducció digital disponible en línia a Memòria Digital de Catalunya
530 ## Reproducció digital dels positius estereoscòpics en videodiscs (DVD), i en línia a Memòria Digital de Catalunya
Comentari: el fons conté tant positius estereoscòpics com negatius estereoscòpics, només s’ha reproduït una part, els positius.
Aquesta nota sempre ha d'anar acompanyada per una etiqueta 856 41
535: Nota de localització d'originals/duplicats
Crec que s'hauria d'afegir una explicació de quan s'ha d'usar
La utilitat d’aquesta nota radica en la voluntat de consignar qui és el centre dipositari dels materials quan estan guardats en un dipòsit diferent d’aquell del material que es descriu (DCRM(MS) 7B13.2. i DACS 6.2).
Primer indicador:
1-- Dipositari dels originals
2 – Dipositari dels duplicats
Segon indicador:
# - Sense definir
Ex.:
245 10 Col·lecció de reproduccions de manuscrits de la Biblioteca Pública de Girona
535 1# $3Originals:$aBiblioteca Pública de Girona
535 2# $3Altres còpies en microfilm de la mateixa sèrie:$aHemeroteca i Secció de Reserva i Impresos i Col·leccions Especials (Biblioteca de Catalunya)
Ex.:
245 10 Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya
535 1# $3Originals: $aAbadia de Montserrat
535 2# $3Altres duplicats dels microfilms: $aCentre de Promoció de la Cultura Popular (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)
540: Nota dels termes que regulen l'ús i la reproducció
Aquesta nota proporciona informació sobre les restriccions i altres usos una vegada s’ha garantit l’accés al recull. Són restriccions a la reproducció, exhibició, cites, etc.
Ex.:
540 ## Restringit: còpia permesa només a organitzacions sense ànim de lucre
540 ## Còpia no permesa sense autorització dels hereus de Barral
540 ## Consulta restringida. Autoritzada la reproducció amb finalitats docents i d'investigació. Per finalitats venals o lucratives cal demanar autorització a la fundació
541 Nota de la font immediata d'adquisició
Aquest camp pot ser utilitzat per donar la font immediata d’adquisició del recull.
Ex.:
541 ## $cDonatiu;$aMrs. James Hickey;$d1954
El camp 541 es repeteix quan s'anota l'adquisició de material addicional en una col·lecció. Es fa un camp 541 addicional per a cada increment de fons sempre i quan variï.
Ex.:
541 ## Donació d'Assumpció Vidal, vídua de Cheyne.
541 ## Dipòsit en règim de comodat, propietat de l’Ajuntament de Sabadell.
541 ## Compra a la Llibreria Delstre’s.
$d: Data d'adquisició (NR)
Indiqueu la data a continuació si és coneguda o, si ha ingressat en diferents
lliuraments, i d’igual font indicant el període.
Ex.:
541 ## Donatiu del seu fill Frederic Pujulà i Vallès$d(2003).
Ex.: Fons Josep Pin i Soler:
541 ## $3Correspondència,$acompra a la llibreria Delstre's
541 ## $3Documentació personal i familiar i obra literària $acomprada a les sres Mercè i Marga Pin i Alícia Pin en tres fases:$d2001, 2005 i 2009
544 Nota de la localització d'altres materials d'arxiu
Aquest camp pot ser utilitzat per donar el nom i l’adreça de les institucions que tenen fons amb una relació significativa amb els materials descrits. Us recomanem donar tota la informació en un $n seguint la opció del MARC21: "Text sencer de la nota que descriu els altres materials. El subcamp $n es pot utilitzar en lloc dels subcamps específics de títol dels materials, de conservador i de procedència."
Ex.:
544 ## $nEnregistraments sonors i vídeos transferits a la Fonoteca de la Biblioteca de Catalunya
Per l'ús correcte del primer indicador que defineix la relació vegeu les explicacions següents:
1 - Materials relacionats
Menció textual manual que descriu els altres conservadors que tenen dipositats altres materials d’arxiu amb igual procedència, per haver format part anteriorment del mateix fons o col·lecció.
Ex.:Fons família Alòs i Moner:
544 1# Altra documentació a l’AHCB (fotografies i un àlbum de la família Alòs i Dou.
544 1# Altra documentació a l’IEC (fons personal Ramon d’Alòs-Moner).
544 1# Altra documentació a la UPF (biblioteca de la família Alòs-Moner).
544 1# Altra documentació a l’Arxiu Nacional de Catalunya (fons patrimonial de la Baronia d’Alibi.
Ex.: Fons Premis Anuals de la Generalitat de Catalunya, Biblioteca de Catalunya:
544 1# Altra documentació dels Premis Crexells a l’Ateneu Barcelonès del Premi Joan Maragall a la Fundació que porta el seu nom.
0 - Materials associats
Materials i documents comuns que es troben en el mateix centre dipositari i que tot i no tenir la mateixa procedència estan relacionats.
Ex.: Fons Lluís Pericot i Garcia
544 0# Documentació del seu sogre, Salvador Raurich, conservada als ms. 3943 i 4683-4688 i a la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya.
Ex.: Fons Joaquim Renart
544 0# Dibuixos conservats a la Unitat Gràfica: top.: 096(Ren), Ren, XIII.1 B R.E. 29057-29165, VIII.1 B R.E. 29206-29231
Ex.:Fons Biblioteca de Catalunya
544 0# $nEs pot trobar documentació sobre la Biblioteca de Catalunya a $al'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
545 Nota biogràfica o històrica
Aquest camp pot ser utilitzat per donar informació biogràfica d’una persona o informació històrica d’una institució o esdeveniment quan aquesta entitat s'ha fet constar en el camp 245.
Podeu utilitzar-la quan el productor del fons no és una persona, família o entitat gaire coneguda en l’àmbit del centre catalogador (DACS 2.7.13).
Ex.:
545 ## Carles Cardó i Sanjoan (Valls, 1884 – Barcelona, 24 de març del 1958) fou eclesiàstic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona i influent pensador humanista. En el camp periodístic col·laborant al diari La Cruz de Tarragona, i a Pàtria de Valls. Des del 1920 ho va fer a La Veu de Catalunya i, més esporàdicament, a El Matí, La Publicitat, Vida Cristiana, Quaderns d'Estudi i Claror. El 1925 va fundar La Paraula Cristiana que va dirigir i des d'on va exercir una gran influència intel·lectual, política, sociològica i religiosa. El 1927 va fundar El Bon Pastor, revista dirigida a la clerecia amb caràcter pastoral i homilètic. Els llibres Diàleg interior (1934) i La nit transparent (1935) són un recull dels seus assaigs i articles. Com a traductor[1], va col·laborar amb la Fundació Bíblica Catalana, entre 1928 i 1948, traduint dotze llibres de la Bíblia dels quals destaca els Salms amb una extraordinària recreació poètica. Per a la Fundació Bernat Metge va traduir i comentar tretze volums de l'obra filosòfica de Sèneca, entre 1924 i 1959. En el camp polític fou un ideòleg del moviment catalanista, el 1936 s'exilà a Torí amb ajuda de la Generalitat. En el camp religiós, promotor del cristianisme social. Va usar els pseudònims Levissimus, R. Vespella i J. Torelló. El 1954, ja malalt, tornà a Barcelona on morí el 1958.
Consigneu també en aquesta nota informació sobre les famílies per a descriure les relacions interpersonals necessàries per a entendre la procedència de les unitats documentals descrites (DACS 2.7.14 i 2.7.20) i quan no quedi clara l’activitat o funció que les ha originades en relació a la responsabilitat del productor (DACS 2.7.23/31).
Ex.:
245 10 Fons Masferrer i Arquimbau
545 ## Documentació relacionada amb la vida familiar i carreres professionals dels diferents membres de la família Masferrer i Arquimbau: Ramon Masferrer i Puigsec (pare de la nissaga), Josep (prevere fundador de l'Esbart de Vic), Francesc d'Assís (filòsof, catedràtic de la Universitat de Barcelona i també fundador de l'Esbart de Vic) ), Ramon (botànic i metge militar; hi ha documentació sobre l'Hopital militar de Girona), i Francesc de Paula (jurista i escriptor)
Ex.:
245 10 Fons Producciones Conexión
545 ## Arxiu empresarial d’una agència de publicitat
Ex.:
545 ## Joaquim Font i Crusó és pare del doctor en filosofia Pere Font i Puig, del qual hi són presents algunes cartes
Ex.:
545 ## Autora i reformadora. Nascuda Harriet Elizabeth Beecher Casada (1836) amb Calvin Ellis Stowe (1820)
També quan calgui per a desfer possibles errors o confusions i per a informar dels pseudònims o altres formes conegudes del productor:
Ex.:Fons de la família de metges Vendrell originaris de l’Alt Camp i que destacaren per la seva activitat acadèmica
Ex.: Josep Manyé i Vendrell fou conegut pel sobrenom de Jorge Marín, que utilitzà com a pseudònim amb que col•laborà a la revista “Destino”
546 Nota de llengua
El subcamp Obligatori per la 546 és $a i l'Obligatori si Aplicable és $b
$a: Nota de llengua (NR)
Quan creeu aquesta nota penseu que sigui entenedora per l'usuari
Ex.:
Documentació en català i castellà.
Majoritàriament el fons és en català, però també hi ha documents en castellà, anglès,francès i alemany.
$b: Informació de codi o alfabet, tipografía, escriptures o altres codis (notació musical, codi ASCII, etc.) (R)
Anoteu el nom de l'escriptura en els següents situacions quan sigui aplicable a tots els documents del fons o col·lecció:
● Quan el contingut és en una llengua que pot ser escrita en més d'una escriptura
● Quan el contingut es troba en una escriptura que no és l'habitual de la llengua
Ex.
546 ## $bLletra humanística
546 ## $3Documents 4-7 i 6:$bLletra gòtica cursiva arrodonida i menuda
Quan només volgueu referir-vos a una part del recull concreteu a quina part us referiu: $3 Materials especificats.
555 Nota d'índex cumulatiu i ajudes de cerca
En aquesta nota s’especifica l’existència d’una ajuda de cerca separada. Normalment aquesta nota apareix conjuntament amb la nota de resum.
Ex.:
555 0# Inventari a la sala de consulta general
Ex.:
555 0# Ajuda de cerca disponible a Internet
561 Nota de la història de la propietat i la custòdia
Aquest camp pot ser utilitzat per donar alguna dada històrica rellevant dels materials descrits en el recull, des del moment de la seva creació fins el moment de la seva adquisició. La nota sobre la font immediata d’adquisició del material descrit es dóna en el camp 541.
Ex.:
561 ## Exemplars enviats a Roma a Pere Ysern; en tornar a Barcelona els dóna a Ramon Riera; dels seus hereus passa al col·leccionista Joan Audet i Puncernau, algunes de les p. que falten les tenia emmarcades; després a Ramon Borràs; i a J. Gargallo que els ven a la BC […]
583 Nota d'acció
Aquest camp conté informació específica de l’exemplar sobre accions de processament, de referència i de conservació, per exemple el seguiment de les activitats de preservació, parts analitzades, etc.
Ex.:
583 ## Fumigat;$n37$ocaixes d’arxiu;$c1979
Ex.:
583 ## Documents: 10, 14 i 22;$aextrets;$lcatalogats separadament
Ex.:
583 ## Fons en procés d’ordenació i descripció.
------------------
Juliol 2018