D’acord amb la normativa doneu les notes que considereu importants per la descripció del recull. S’han contemplat a continuació les notes amb una especial rellevància per a la catalogació de les col·leccions especials o fons d'arxiu. 

500 - Nota general

Useu aquesta nota per exemple per:

Numeracions no identificades

 Ex.:

500 ##  Alguns documents porten un número blau a la primera pàgina 

Posar en relleu les característiques de part del fons o col·lecció

 Ex.:

500 ##  Alguns manuscrits amb signatura autògrafa.

Altres notes 500 són possibles segons el material descrit

  • Les etiquetes de notes no s'ordenen a Alma al guardar el registre per tant afegiu-les en l'ordre pertinent.

505 - Nota de contingut formatada (OA)

El subcamp Obligatori per la 505 és $a

Per la redacció d'aquesta nota vegeu la 505 de material textual

506 - Nota de restriccions d'accés (OA)

El subcamp Obligatori per la 506 és $a i Obligatoris si Aplicables els $f i $2

Quan l’accés a un recull, o a una part, és restringit, construïu una nota 506 explicant el tipus i l’extensió de la restricció usant els subcamps. Per a les restriccions d’ús i reproducció vegeu el camp 540.

Ex.:

506 ## $3Documentació digitalitzada:$accés restringit;$cContacteu amb la secció Gestió de la col·lecció de la Biblioteca d'Humanitats


Quan un registre te una etiqueta 856 40 $z Accés lliure i no en te cap altre de 856 40 $z accés restringit es crea automàticament en Alma una etiqueta amb aquest format: 

Ex:
506 0# $fUnrestricted online access $2star

Si trobeu registres amb aquesta etiqueta, no l'esborreu ja que serveix per tal que es visualitzi una icona informant d'aquesta condició en el Primo del CCUC. 

 


510 - Nota de citacions / referències

Per a materials mixts, aquest camp conté referències de publicacions en les quals han aparegut resums, citacions, descripcions, o índexs dels materials descrits (es refereix sempre a fonts externes al conjunt representat pel registre bibliogràfic). Es pot usar quan hi hagi publicat un inventari o catàleg del fons o col•lecció, total o parcialment que en denomini les sèries, subgrups o parts.

 Primer indicador:    

3 - Localització concreta no donada en la font

4 - Localització concreta donada en la font

 Segon indicador:

# - Cap informació proporcionada

 Ex.:

 245 10 Col·lecció de Manuscrits de la biblioteca de Josep Monés i Roberdeau

 510 3# Montserrat Galera Monegal, “Contingut i classificació de la biblioteca de Josep Monés de l’Ametlla del Vallès”, L’Ametlla, 1976 (2a edició Vilassar, 1982).

520 - Nota de resum (OA)

El subcamp Obligatori per la 520 és $a

Una nota de resum pot ser utilitzada en lloc o a més a més d'una nota de contingut 505. Les notes de resum són narratives, de text lliure i normalment són emprades per donar informació sobre l’abast i el contingut del recull. El tipus d’informació pot ser: tipus i formes dels materials, ordenació, dates i matèries, persones, llocs, o esdeveniments més significatius. Les notes de resum substitueixen les notes de contingut quan s’ha pres la decisió de preparar ajudes de cerca per a un recull amb un gran nombre de documents i/o quan les relacions internes són molt complexes.

Ex.:
520 8# La col·lecció d'enquadernacions històriques i artístiques que es conserven a la Biblioteca de Catalunya és una de les més importants de l'estat espanyol. Des dels seus inicis, amb la compra de la Biblioteca Aguiló (1907), i la última, amb la compra del taller dels enquadernadors Brugalla (2008), les enquadernacions artístiques han estat presents en els fons de Reserva de la BC. Aquesta col·lecció d'enquadernacions que presentem dins la Memòria Digital de Catalunya, començada amb l'estudi de les enquadernacions dels Fons Miralles (1951) i Espona (1959), i que continuarà amb altres, conté tots els estils clàssics de les enquadernacions espanyoles i internacionals. La signatura dels enquadernadors més rellevants de Catalunya, Espanya, França, Anglaterra, Alemanya, etc., des del segle XVIII, quan les enquadernacions es comencen a signar, hi seran presents: Miralles, Angel Aguiló, Emili i Santiago Brugalla, Capé, Chambolle-Duru, Belz-Niedrèe, Marius Michel, Bauzonnet i un llarg etc.

Ex.:

520 8# Correspondència rebuda d'escriptors catalans, espanyols i hispanoamericans, de poesia i prosa, així com també de dibuixants: Rafael Alberti, Josefina Aldecoa, Luisa Isabel Álvarez de Toledo, Francisco Ayala, Guillermo Cabrera


530 - Nota de formats físics addicionals disponibles

Aquesta nota proporciona informació sobre els diferents formats físics en què està disponible el recull descrit o parts del recull. Feu aquesta nota obligatòriament només en cas de fer menció d'una versió electrònica en un registre que descrigui la versió paper d'un document. 

 

Ex.
530 ## Reproducció digital disponible en línia a Memòria Digital de Catalunya
530 ## Reproducció digital dels positius estereoscòpics en videodiscs (DVD), i en línia a Memòria Digital de Catalunya
Comentari: el fons conté tant positius estereoscòpics com negatius estereoscòpics, només s’ha reproduït una part, els positius.

 
 Aquesta nota sempre ha d'anar acompanyada per una etiqueta 856 41

540 - Nota dels termes que regulen l'ús i la reproducció

Aquesta nota proporciona informació sobre les restriccions i altres usos una vegada s’ha garantit l’accés al recull. Són restriccions a la reproducció, exhibició, cites, etc. 

Per a les restriccions d’accés vegeu el camp 506.


Ex.:
540 ## Restringit: còpia permesa només a organitzacions sense ànim de lucre

540 ## Còpia no permesa sense autorització dels hereus de Barral

540 ## Reproducció restringida. Autoritzada la reproducció amb finalitats docents i d'investigació. Per finalitats venals o lucratives cal demanar autorització a la fundació


541 - Nota de la font immediata d'adquisició (OA)

El subcamp Obligatori per la 541 és $a 

 Aquest camp pot ser utilitzat per donar la font immediata d’adquisició del recull.

Ex.:

541 ## $cDonatiu;$aMrs. James Hickey;$d1954

El camp 541 es repeteix quan s'anota l'adquisició de material addicional en una col·lecció. Es fa un camp 541 addicional per a cada increment de fons sempre i quan variï.

Ex.:
541 ## $cDonació$ad'Assumpció Vidal, vídua de Cheyne$d1980-01-10
541 ## $cDipòsit en règim de comodat,$fpropietat de l’Ajuntament de Sabadell.
541 ## $cCompra$aa la llibreria Delstre’s.

$d: Data d'adquisició (NR)

Indiqueu la data a continuació si és coneguda o, si ha ingressat en diferents lliuraments, i d’igual font indicant el període.

Ex.:
541 ## $cDonatiu$adel seu fill Frederic Pujulà i Vallès$d(2003).

Ex.: Fons Josep Pin i Soler:
541 ## $3Correspondència,$ccompra$aa la llibreria Delstre's$d1992-10-28
541 ## $3Documentació personal i familiar i obra literària $ccompra$aa les Sres Mercè i Marga Pin i Alícia Pin en tres fases:$d2001, 2005 i 2009

544 - Nota de la localització d'altres materials d'arxiu

Aquest camp pot ser utilitzat per donar el nom i l’adreça de les institucions que tenen fons amb una relació significativa amb els materials descrits. Us recomanem donar tota la informació en un $n seguint la opció del MARC21: "Text sencer de la nota que descriu els altres materials. El subcamp $n es pot utilitzar en lloc dels subcamps específics de títol dels materials, de conservador i de procedència."

Ex.:

544 ## $nEnregistraments sonors i vídeos transferits a la Fonoteca de la Biblioteca de Catalunya

Per l'ús correcte del primer indicador que defineix la relació vegeu les explicacions següents: 

0 - Materials associats 

Materials amb la mateixa procedència conservat en diferents institucions

Ex.:Fons família Alòs i Moner:

544 1# $nAltra documentació a l’AHCB (fotografies i un àlbum de la família Alòs i Dou.

544 1# $nAltra documentació a l’IEC (fons personal Ramon d’Alòs-Moner).

544 1# $nAltra documentació a la UPF (biblioteca  de la família Alòs-Moner).

544 1# $nAltra documentació a l’Arxiu Nacional de Catalunya (fons patrimonial de la Baronia d’Alibi.


Ex.: Fons Premis Anuals de la Generalitat de Catalunya, Biblioteca de Catalunya: 

 544 1# Altra documentació dels Premis Crexells a l’Ateneu Barcelonès del Premi Joan Maragall a la Fundació que porta el seu nom.

1 - Materials relacionats

Materials relacionats amb diferents procedència conservats a la mateixa institució 

Ex.: Fons Lluís Pericot i Garcia

544 0# $nDocumentació del seu sogre, Salvador Raurich, conservada als ms. 3943 i 4683-4688 i a la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya.

Ex.: Fons Joaquim Renart

544 0# $nDibuixos conservats a la Unitat Gràfica: top.: 096(Ren), Ren, XIII.1 B R.E. 29057-29165, VIII.1 B R.E. 29206-29231

Ex.:Fons Biblioteca de Catalunya

544 0# $nEs pot trobar documentació sobre la Biblioteca de Catalunya a l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

 

545 - Nota biogràfica o històrica

Aquest camp pot ser utilitzat per donar informació biogràfica d’una persona o informació històrica d’una institució o esdeveniment quan aquesta entitat s'ha fet constar en el camp 245.

Podeu utilitzar-la quan el creador del fons no és una persona, família o entitat gaire coneguda en l’àmbit del centre catalogador (DACS 2.7.13).

Ex.:

545 ## Carles Cardó i Sanjoan (Valls, 1884 – Barcelona, 24 de març del 1958) fou eclesiàstic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona i influent pensador humanista. En el camp periodístic col·laborant al diari La Cruz de Tarragona, i a Pàtria de Valls. Des del 1920 ho va fer a La Veu de Catalunya i, més esporàdicament, a El Matí, La Publicitat, Vida Cristiana, Quaderns d'Estudi i Claror. El 1925 va fundar La Paraula Cristiana que va dirigir i des d'on va  exercir una gran influència intel·lectual, política, sociològica i religiosa. El 1927 va fundar El Bon Pastor, revista dirigida a la clerecia amb caràcter pastoral i homilètic. Els llibres Diàleg interior (1934) i La nit transparent (1935) són un recull dels seus assaigs i articles. Com a traductor[1], va col·laborar amb la Fundació Bíblica Catalana, entre 1928 i 1948, traduint dotze llibres de la Bíblia dels quals destaca els Salms amb una extraordinària recreació poètica. Per a la Fundació Bernat Metge va traduir i comentar tretze volums de l'obra filosòfica de Sèneca, entre 1924 i 1959. En el camp polític fou un ideòleg del moviment catalanista, el 1936 s'exilà a Torí amb ajuda de la Generalitat. En el camp religiós, promotor del cristianisme social. Va usar  els pseudònims Levissimus, R. Vespella i J. Torelló. El 1954, ja malalt, tornà a Barcelona on morí el 1958.

Consigneu també en aquesta nota informació sobre les famílies per a descriure les relacions interpersonals necessàries per a entendre la procedència de les unitats documentals descrites (DACS 2.7.14 i 2.7.20) i quan no quedi clara l’activitat o funció que les ha originades en relació a la responsabilitat del productor (DACS 2.7.23/31).

Ex.:   

545 ## Joaquim Font i Crusó és pare del doctor en filosofia Pere Font i Puig, del qual hi són presents algunes cartes

Ex.:

545 ## Autora i reformadora. Nascuda Harriet Elizabeth Beecher Casada (1836) amb Calvin Ellis Stowe (1820)

També quan calgui per a desfer possibles errors o confusions  i per a informar dels pseudònims o altres formes conegudes del productor:

 Ex.:545 ## Fons de la família de metges Vendrell originaris de l’Alt Camp i que destacaren per la seva activitat acadèmica

 Ex.: 545 ## Josep Manyé i Vendrell fou conegut pel sobrenom de Jorge Marín, que utilitzà com a pseudònim a la revista "Destino"

546 - Nota de llengua 

El subcamp Obligatori per la 546 és $a i l'Obligatori si Aplicable és $b

$a: Nota de llengua (NR)

Quan creeu aquesta nota penseu que sigui entenedora per l'usuari

Ex.:

546 ## Documentació en català i castellà.

546 ## Majoritàriament el fons és en català, però també hi ha documents en castellà, anglès,francès i alemany.

555 - Nota d'índex cumulatiu i ajudes de cerca (obligatòria si aplicable)

En aquesta nota s’especifica l’existència d’una ajuda de cerca separada. Normalment aquesta nota apareix conjuntament amb la nota de resum.

 Ex.:

555 0# Inventari a la sala de consulta general

Ex.:

555 0# Ajuda de cerca disponible a Internet


561 - Nota de la història de la propietat i la custòdia (OA)

El subcamp Obligatori per la 561 és $a

Aquest camp pot ser utilitzat per donar alguna dada històrica rellevant dels materials descrits en el recull, des del moment de la seva creació fins el moment de la seva adquisició. La nota sobre la font immediata d’adquisició del material descrit es dóna en el camp 541.

 Ex.:

561 ## Exemplars enviats a Roma a Pere Ysern; en tornar a Barcelona els dóna a Ramon Riera; dels seus hereus passa al col·leccionista Joan Audet i Puncernau, algunes de les p. que falten les tenia emmarcades; després a Ramon Borràs; i a J. Gargallo que els ven a la BC […]

583 - Nota d'acció

Aquest camp conté informació específica de l’exemplar sobre accions de processament, de referència i de conservació, per exemple el seguiment de les activitats de preservació, parts analitzades, etc.

 Ex.:

583 ## Fumigat;$n37$ocaixes d’arxiu;$c1979

Ex.:

583 ## $3Documents: 10, 14 i 22;$aextrets;$lcatalogats separadament

 Ex.: 

 583 ## Fons en procés d’ordenació i descripció.


------------------

Març 2022

  • No labels