-----------------------------------
1. Creadors (camps 1xx i 7xx)
Els subcamps Obligatoris per la 100 són $a, $e i els Obligatoris si Aplicables són $b, $c, $d, $q, $j
Els subcamps Obligatoris per la 110 són $a, $e i els Obligatoris si Aplicables són $b, $c, $d, $n
Els punts d’accés per als creadors (persones, famílies o entitats responsables de la creació d’una obra), són elements bàsics que heu de detallar de la següent manera:
Feu sempre un punt d’accés per al creador que té la primera responsabilitat principal reconeguda, o que apareix mencionat en primer lloc al document (camp 1xx).
Recordeu que per fer un punt d’accés autoritzat, la informació ha d'estar sempre inclosa a la descripció (245).
Terme de relació ($e, $j)
Mencioneu sempre en un $e la funció dels creadors mitjançant un designador de relació normalitzat, vegeu el llistat a l’Apèndix I de RDA (en català, sense cap abreviatura ni concordança de gènere). En cas que cap dels termes de l’Apèndix I sigui apropiat o suficientment específic, podeu emprar un altre terme concís per indicar la naturalesa de la relació [RDA 18.5]
Ex.:
100 1# Smith, J.,$eautor
100 1# Alomar Serra, Joana,$eautor
100 1# Antoni, Giovanni Antonio de,$dactiu 1554-1580,$eautor
Doneu també aquest designador als punts d’accés per a entitats i congressos (camps 110/710 i 111/711), respectivament en un subcamp $e i $j.
Ex.:
110 20 Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.$bCongrès$n(16è :$d2003 :$cBadalona, Catalunya),$eautor
245 10 16 Congrès de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia :$btractament de les fractures de cap d'húmer /$ccoordinadors: J.M. Amorós, J.M. Mora
700 10 Amorós, J.M.,$eeditor literari
700 10 Mora, J.M.,$eeditor literari
Ex.:
111 2# Congrés de Cultura Tradicional i Popular$n(1r : $d1981-1982 : $cBarcelona, Catalunya),$jautor
245 14 The Congress of Catalan Traditional and Popular Culture (1981-1982) /$csummary and explanatory texts prepared by Jacqueline Hall
700 1# Hall, Jacqueline,$eeditor literari
Ex.:
111 2# Congreso de la Unión Europea de Expertos Contables Económicos y Financieros$n(7è :$d1978 :$cDublin, Irlanda),$jautor
245 13 La Contabilidad y la auditoría en los próximos 20 años /$ctraducción de Emilio Gironella Masgrau
700 1# Gironella Masgrau, Emilio,$etraductor
Aquests subcamps ($e i $j) són repetibles, introduïu les funcions en l'ordre segons la seva implicació en l'obra, en l'expressió, en la manifestació o en l'ítem (ordre OEMI)
Ex.:
100 10 Ahtila, Eija-Liisa,$d1959-$ecineasta,$eguionista
1.1. Compiladors com a creadors
Tingueu en compte que hi ha casos en què la figura del compilador (persona, família, o entitat responsable de la creació d'obres noves com bibliografies o directoris) es considera creador; feu-ne doncs una 1XX (no ho confongueu amb un editor, que es considera un contribuïdor (7XX), ja que fa contribucions a una expressió d'una obra revisant o clarificant-ne el contingut, o seleccionant i posant juntes obres d'un o de diversos creadors).
Ex.:
100 1# Quezada, Mario A.,$ecompilador
245 10 Diccionario del cine mexicano :$b1970-2000 /$cMario A. Quezada, compilador
Ex.:
111 2# Statistical Methods in Video Processing Workshop$n(2n :$d2004 :$cPraga, República Txeca),$jautor
245 10 Statistical Methods in Video Processing :$bECCV 2004 Workshop, SMVP 2004, Prague, Czech Republic, May 16, 2004 : revised selected papers /$cDorin Comaniciu, Kenichi
Kanatani, Rudolf Mester, David Suter (eds.)
700 1# Comaniciu, Dorin,$eeditor literari
700 1# Kanatani, Kenichi,$eeditor literari
700 1# Mester, Rudolf,$eeditor literari
700 1# Suter, David,$eeditor literari
1.2. Col·laboradors com a creadors
Les adaptacions, revisions, etc. que canviïn substancialment la natura o el contingut d’una obra, resultant-ne una obra nova, també es consideren fetes per creadors (camp 1xx), no per contribuïdors (camp 7xx) [RDA 19.2.1.1].
Ex.:
100 1# Navarro Durán, Rosa,$d1947-,$eautor
245 10 Quién es Don Quijote de la Mancha /$cadaptación de Rosa Navarro Durán ; ilustraciones de Mercè Arànega
700 1# $iAdaptació de (obra):$aCervantes Saavedra, Miguel de, $d1547-1616.$tDon Quijote de la Mancha
700 1# Arànega, Mercè,$d1948-,$eil·lustrador
Per a persones, famílies o entitats que fan contribucions a una expressió concreta d'una obra (editors, traductors, etc.) vegeu camps 7XX
2. Compilacions:
Segons el tipus de compilacions, creeu els punts d'accés següents:
a) Si l’obra és una compilació d’obres de diferents creadors amb títol col·lectiu:
- Elaboreu el punt d’accés autoritzat que representa l’obra usant el títol preferit de la compilació (245) (RDA 6.27.1.4)
- Per garantir la recuperació de les obres que conté el document, indiqueu-les en nota i feu punts d’accés separats per a totes elles.
Ex.:
245 00 Techniques and concepts of high-energy physics /$cedited by Thomas Ferbel
505 8# Conté: Quark models / J. Rosner. Introduction to gauge theories of the strong, weak,and electromagnetic interactions / C. Quigg. Deep inelastic leptonnucleon scattering / D.H. Perkins
700 12 $iConté (obra):$aRosner, J.$tQuark models
700 12 $iConté (obra):$aQuigg, C.$tIntroduction to gauge theories of the strong, weak, and electromagnetic interactions
700 12 $iConté (obra):$aPerkins, D. H.$tDeep inelastic leptonnucleon scattering
700 1# Ferbel, Thomas,$eeditor literari
Ex:
245 00 Gestión de la calidad y marketing en las bibliotecas públicas /|c[traducción: Celer Pawlowsky]
505 8# Conté: La gestión de calidad en las bibliotecas públicas / Ute Klaassen, Chris Wiersma. La adaptación de la oferta: instrumentos de marketing para establecer los objectivos de las bibliotecas públicas y la calidad de sus servicios / Thierry Giappiconi
700 12 $iConté (expressió):$aKlaassen, Ute.|tQuality management in public libraries.$lCastellà
700 1# Wiersma, Chris,$eautor
700 12 $iConté (expressió):$aWiersma, Chris.|tQuality management in public libraries.$lCastellà
700 12 $iConté (expressió):$aGiappiconi, Thierry.|tAdjusting the product.$lCastellà
b) Si l'obra és una compilació d’obres de diferents creadors sense un títol col·lectiu:
- Elaboreu punts d’accés separats per a cadascuna de les obres, proporcionant el títol preferent de cadascuna de les mateixes (RDA 6.27.1.4).
- En aquest cas, indiqueu al camp 245 la menció de responsabilitat després de cada títol, separant les diferents obres amb un punt:
Ex.:
245 04 The Printer's manual /$cby Caleb Stower ; with a new introduction by John Bidwell. The printer's companion / by Edward Grattan ; with a new introduction by Clinton Sisson
700 12 $iConté (obra):$aStower, Caleb.$tPrinter's manual
700 12 $iConté (obra):$aGrattan, Edward.$tPrinter's companion
700 10 Bidwell, John,$eautor d’introducció
700 10 Sisson, Clinton,$eautor d’introducció
Ex.:
245 04 The Analysis of the law /$cSir Matthew Hale. The student's companion / Giles Jacob
700 12 $iConté (obra):$aHale, Matthew,$cSir,$d1609-1676,$tAnalysis of the law
700 12 $iConté (obra):$aJacob, Giles,$d1686-1744.$tStudent's companion
c) Si l'obra és una compilació d'obres d'un mateix autor que inclou, o que es presenta com si inclogués, les seves obres completes:
- Enregistreu el títol col·lectiu convencional "Obres"
- Si la compilació és o pretén incloure l'obra completa d'una persona en un gènere concret, useu un títol col·lectiu específic: "Assaigs", Novel·les", "Poesia", "Teatre", etc.
Ex.:
100 1# Cervantes Saavedra, Miguel de,$d1547-1616,$eautor
240 10 Obres
245 10 Obras completas /$cMiguel de Cervantes Saavedra ; edición, introducción y notas de Juan Carlos Peinado
700 10 Peinado, Juan Carlos,$eeditor literari,$eescriptor d'una introducció
Ex.:
100 1# Beckett, Samuel,$d1906-1989
240 10 Teatre.$lCastellà
245 10 Teatre complet /$cSamuel Beckett ; pròleg de Ramon Simó
700 10 Simó, Ramon,$d1961-,$eescriptor d'un pròleg
d) Si l'obra és una compilació de dues o més obres d’un mateix autor, amb o sense títol col·lectiu (que no són ni pretenen ser compilacions de les seves obres completes):
- Creeu punts d’accés per a totes les obres incloses, proporcionant-ne el títol preferit de cadascuna de les mateixes [RDA 6.2.2.10.3]
- Addicionalment, identifiqueu les obres de la compilació de manera col·lectiva registrant un títol col·lectiu convencional seguit de “Seleccions”.
Ex.:
100 1# Maugham, W. Somerset$q(William Somerset),$d1874-1965
240 10 Obres.$kSeleccions
245 14 The Somerset Maugham pocket book /$cedited with an introduction by Jerome Weidman
505 #8 Conté: Cakes and ale; The circle; Short stories; Travel sketches; Essays
700 12 $iConté (obra):$aMaugham, W. Somerset$q(William Somerset),$d1874-1965.$tCakes and ale
700 12 $iConté (obra):$aMaugham, W. Somerset$q(William Somerset),$d1874-1965.$tCircle
700 12 $iConté (obra):$aMaugham, W. Somerset$q(William Somerset),$d1874-1965.$tShort stories
700 12 $iConté (obra):$aMaugham, W. Somerset$q(William Somerset),$d1874-1965.$tEssays
7001# Weidman, Jerome,$d1913-1998,$eeditor literari,$eescriptor d'una introducció
Ex.:
100 1# Fuster, Joan,$d1922-1992,$eautor,$eautor d’introducció
240 10 Assaigs.$kSeleccions
245 10 Assaigs 1 /$cJoan Fuster ; introducció de l'autor
505 8# Conté: El descrèdit de la realitat ; Les originalitats
700 12 $iConté (obra):$aFuster, Joan,$d1922-1992.$tDescrèdit de la realitat
700 12 $iConté (obra):$aFuster, Joan,$d1922-1992.$tOriginalitats
Ex.:
100 1# Shakespeare, William,$d1564-1616,$eautor
240 10 Teatre.$kSeleccions.$lCastellà
245 10 Sueño de una noche de verano ;$bEl Rey Ricardo II ; La tempestad /$cWilliam Shakespeare ; traducción: Luis Astrana
700 1# Astrana Marín, Luis,$etraductor
700 12 $iConté (expressió):$aShakespeare, William,$d1564-1616.$tMidsummer night's dream.$lCastellà
700 12 $iConté (expressió):$aShakespeare, William,$d1564-1616.$tKing Richard II.$lCastellà
700 12 $iConté (expressió):$aShakespeare, William,$d1564-1616.$tTempest.$lCastellà
e) Si l'obra consisteix en dues o més parts d’una obra (RDA 6.27.2.3):
- Si aquestes estan numerades consecutivament i si cada part s’identifica per un terme general i un número, elaboreu un punt d’accés combinant el títol preferit que representa l’obra i el títol preferit de la seqüència de les parts:
Ex.:
100 0# Homer,$eautor
240 10 Ilíada.$nLlibre 1–6.$lAnglès
245 14 The First six books of Homer’s Iliad /$cwith English notes, critical and explanatory, a metrical index, and Homeric glossary by Charles Anthon
700 10 Anthon, Charles,$eautor de contingut textual suplementari
- Si les parts no estan numerades o si no estan numerades consecutivament, elaboreu punts d’accés separats per a cadascuna de les parts i, addicionalment, identifiqueu-les col·lectivament mitjançant un punt d’accés construït combinant el punt d’accés que representa l’obra i el títol col·lectiu convencional “Seleccions” (RDA 6.2.2.9.2):
Ex.:
100 0# Homer,$eautor
240 10 Ilíada.$kSeleccions.$lAnglès
245 10 Homer’s Iliad, books I, VI, XX, and XXIV /$cwith a copious vocabulary for the use of schools and colleges, by James Fergusson
700 02 $iConté (expressió):$aHomer.$tIlíada.$nLlibre 1.$lAnglès
700 02 $iConté (expressió):$aHomer.$tIlíada.$nLlibre 6.$lAnglès
700 02 $iConté (expressió):$aHomer.$tIlíada.$nLlibre 20.$lAnglès
700 02 $iConté (expressió):$aHomer.$tIlíada.$nLlibre 24.$lAnglès
700 10 Fergusson, James,$eautor de contingut textual suplementari
3. Congressos: (camps 111/711)
El subcamp Obligatori per la 111 és $a i els Obligatoris si Aplicables són $c $d, $e, $j, $n
$a Nom de congrés o nom de jurisdicció com a element d'entrada
- Si a la font preferida d’informació figuren les diferents formes del nom d’un congrés, la forma acceptada al CCUC ha de ser la que inclogui el nom (o abreviatura del nom) de l’entitat associada (RDA 11.2.2.5.4)
Ex.:
111 2# IEEE East-West Design & Test Symposium,$jautor
- Si el nom del congrés inclou el nom complet de l'entitat superior o relacionada, enregistreu el congrés subordinat al nom de l'entitat superior o relacionada (p. ex., assemblea anual d’una associació)
Ex.:
SI 110 2# Sociedad Nuclear Española.$bReunión Anual$n(5a :$d1979 :$cBarcelona, Catalunya),$eautor
NO 111 2# Reunión Anual de la Sociedad Nuclear Española$n(5a :$d1979 :$cBarcelona, Catalunya),$eautor
- Si un congrés té un nom concret propi i, a més, té un nom més general que correspon a una sèrie de congressos, trieu el nom concret com a nom preferit (RDA 11.2.2.5.4):
Ex.:
SI 111 2# Joint EMBS-BMES Conference,$jautor
NO 111 2# IEEE Engineering in Medicine and Biology Sociology.$bConference
NO 111 2# Biomedical Engineering Society.$bFall Meeting
- Ometeu del nom d’un congrés, etc., les indicacions del número, l’any o els anys de convocatòria. Apliqueu també aquesta instrucció al nom d’unes jornades, una reunió, una exposició, una fira, un festival, un congrés, etc., tractat com una entitat subordinada (RDA 11.2.2.11)
Ex.:
SI 111 2# Conference on ...
NO 111 2# Second Conference on ...
Ex.:
SI 111 2# Congress on ...
NO 111 2# 1972 Congress on ...
No obstant això, sí que heu de mantenir en el nom del congrés la seva periodicitat:
Ex.:
111 2# Annual Conference in Postgraduate Cypriot Archaeology $n (9a :$d2009 :$cIoannou Centre for Classical and Byzantine Studies (University of Oxford)),$jautor
$n, $d i $c: número, data i lloc del congrés
- Afegiu al nom d’un congrés el número, la data i el lloc on es va celebrar, si s’apliquen i es poden determinar, en aquest ordre i separant els diversos elements amb un espai, dos punts i espai (RDA 11.13.1.8):
Ex.:
111 2# Joint European and National Astronomical Meeting$n(13a :$d2004 :$cGranada, Andalusia,$jautor
111 2# International Conference on Distributed Computing Systems$n(1a),$jautor
111 2# Colloque de topologie différentielle$d(1974 :$cDijon, França),$jautor
- Si el punt d’accés representa una sèrie de congressos, no afegiu el número, la data o la localització (RDA 11.13.1.8.2):
Ex.:
111 2# CRYPTO (Conferència),$jautor
245 10 Advances in cryptology - CRYPTO ... :$b...Annual International Cryptology Conference ... : proceedings
Número del congrés ($n)
- Un número de congrés és una designació de la seqüència d’un congrés dins d’una sèrie de congressos (RDA 11.6).
- Enregistreu el número ordinal en català, de la següent manera:
singular | plural | ||
masculí | femení | masculí | femení |
1r | 1a | 1rs | 1es |
2n | 2a | 2ns | 2es |
3r | 3a | 3rs | 3es |
4t | 4a | 4ts | 4es |
5è | 5a | 5ns | 5es |
A partir del 5 se segueix el mateix paradigma:
-è | -a | -ns | -es |
- Recordeu que l'ordinal ha de concordar en gènere amb el nom genèric de congrés:
Ex.:
111 2# Congrés de Botànica$n(1r),$jautor
111 2# Symposium on Mathematics$n(15è),$jautor
111 2# Conferència d’Estudiosos del Suro$n(3a),$jautor
111 2# Jornades Metal·lúrgiques$n(24es),$jautor
Data del congrés ($d)
- Una data de congrés és la data o el rang de dates en el qual s’ha celebrat un congrés, unes jornades, una reunió, una exposició, una fira, un festival, etc. (RDA 11.4.2).
- Enregistreu l’any o els anys en el quals s’ha celebrat el congrés
Ex.:
112 2# Congrés de Viena|d(1814-1815),$jautor
111 2# International Conference on Logic Programming$n(6a :$d1989),$jautor
111 2# European Nuclear Conference$d(1975),$jautor
- Afegiu només les dates exactes quan hagueu de distingir entre 2 o més congressos amb el mateix nom i celebrats el mateix any. En aquest cas, feu servir la forma [any] [mes] [dia], on el mes es detalla en català i sense abreujar:
Ex.:
111 2# Courant Computer Science Symposium$n(5è :$d1971, 29-30 març :$cNova York, Nova York),$jautor
111 2# Courant Computer Science Symposium$n(6è :$d1971, 24-25 maig :$cNova York, Nova York),$jautor
Lloc del congrés ($c)
- La localització del congrés és la localitat on se celebra un congrés, unes jornades, una reunió, una exposició, una fira, un festival, etc. (RDA 11.3.2).
- El nom geogràfic anirà en la llengua del catàleg, i seguirà les pautes establertes a RDA 11.3.1 i 16.
Ex.:
111 2# European Computer Algebra Conference$n(2a :$d1983 : $cLondres, Anglaterra),$jautor
111 2# European Congress on Electron Microscopy$n(7è : $d1980 : $cHaia, Països Baixos),$jautor
- Abreugeu els noms d’alguns països i estats, províncies, territoris, etc. d’Austràlia, Canadà i Estats Units, tal i com indica l’apèndix RDA B.11, quan s’apliqui (RDA 11.3.1.3):
Ex:
111 2# International Workshop on Low Temperature Detectors$n(13è :$d2009 :$cStanford, Calif.),$jautor
- Si les sessions del congrés s’han celebrat en dues o més localitzacions, enregistreu els noms de cada un dels llocs on s’ha celebrat separant-los amb un punt i coma (RDA 11.3.2.3 i 11.3.1.8):
Ex.:
111 2# Congreso Argentino de Mecánica Computacional$n(1r : $d1985 :$cParanà, Argentina; Santa Fe, Argentina) ,$jautor
111 2# Symposium on Breeding and Machine Harvesting of Rubus and Ribes$d(1976 :$cMailing Oriental, Anglaterra; Dundee, Escòcia) ,$jautor
- Doneu el nom de la institució associada si aquesta proporciona una informació més acurada que el nom de la localitat, o si el nom de la localitat és desconegut o no es pot determinar fàcilment.
Ex.:
111 2# European Symposium on Applied Informatics$n(2n :$d1990 :$cUniversità di Salerno),$jautor
- Si el congrés se celebra en línia, enregistreu “En línia” com a localització (RDA 11.3.2.3).
Ex.:
111 2# Electronic Conference on Land Use and Land Cover Change in Europe$d(1997 :$cEn línia),$jautor
-----------------------------
Novembre 2015