Recordeu  consultar l’assignació de punts d’accés i creació de registres d’autoritat a l’hora d’escollir les formes dels encapçalaments.

1. CREADORS (CAMPS 1xx i 7xx)

Els subcamps Obligatoris per la 100 són $a, $e i els Obligatoris si Aplicables són $b, $c, $d, $q, $j
Els subcamps Obligatoris per la 110 són $a, $e i els Obligatoris si Aplicables són $b, $c, $d, $n


Els punts d’accés per als creadors (persones, famílies o entitats responsables de la creació d’una obra), són elements bàsics que heu de detallar de la següent manera:

  • Feu sempre un punt d’accés per al creador que té la primera responsabilitat principal reconeguda, o que apareix mencionat en primer lloc al document (camp 1xx).
  • Recordeu que per fer un punt d’accés autoritzat, la informació ha d'estar sempre inclosa a la descripció. 

$e -Terme de relació  

Mencioneu sempre en un $e (100 i 110)  la funció dels creadors mitjançant un designador de relació normalitzat, vegeu el llistat a l’Apèndix I de RDA (en català, sense cap abreviatura ni concordança de gènere).

En les entrades secundàries (7XX) l'únic terme de relació obligatori és el de creador, les altres funcions son recomanables si es té clara la funció .

Ex.:

100 1#       Smith, J.,$eautor

100 1#       Alomar Serra, Joana,$eautor

100 1#       Antoni, Giovanni Antonio de,$dactiu 1554-1580,$eautor 

 

Aquests subcamps ($e) són repetibles, introduïu les funcions en l'ordre segons la seva implicació en l'obra, en l'expressió, en la manifestació o en l'ítem (ordre OEMI)

Ex.:

100 10       Ahtila, Eija-Liisa,$d1959-$ecineasta,$eguionista

1.1. Compiladors com a creadors

Tingueu en compte que hi ha casos en què la figura del compilador (persona, família, o entitat responsable de la creació d'obres noves com bibliografies o directoris) es considera creador; feu-ne doncs una 1XX . No ho confongueu amb un editor, que es considera un contribuïdor (7XX), ja que fa contribucions a una expressió d'una obra revisant o clarificant-ne el contingut, o seleccionant i posant juntes obres d'un o de diversos creadors).

Ex.:

100 1#       Quezada, Mario A.,$ecompilador

245 10       Diccionario del cine mexicano :$b1970-2000 /$cMario A. Quezada, compilador

Ex.:

El document no conté les actes del congrés

100 1#       Hall, Jacqueline,$eeditor literari 

245 14      The Congress of Catalan Traditional and Popular Culture (1981-1982) /$csummary and explanatory texts prepared by Jacqueline Hall

               711 2#      Congrés de Cultura Tradicional i Popular$n(1r : $d1981-1982 : $cBarcelona, Catalunya)

 

 1.2. Adaptadors com a creadors

Les adaptacions, revisions, etc. que canviïn substancialment la natura o el contingut d’una obra, resultant-ne una obra nova, també es consideren fetes per creadors (camp 1xx), no per contribuïdors (camp 7xx) [RDA 19.2.1.1].

Ex.:

100 1#      Navarro Durán, Rosa,$d1947-$eautor

245 10      Quién es Don Quijote de la Mancha /$cadaptación de Rosa Navarro Durán ; ilustraciones de Mercè Arànega

700 1#      $iAdaptació de (obra):$aCervantes Saavedra, Miguel de, $d1547-1616.$tDon Quijote de la Mancha

700 1#      Arànega, Mercè,$d1948-$eil·lustrador

Per a persones, famílies o entitats que fan contribucions a una expressió concreta d'una obra (editors, traductors, etc.) vegeu camps 7XX

2. COMPILACIONS

No confongueu una compilació amb una obra feta en col·laboració. Normalment en una compilació,  a partir de la informació trobada en el recurs,  s'indica clarament qui ha creat què, o apareix la menció del compilador o editor literari clarament identificada.

Una col·laboració és quan l’autoria de cada capítol no és atribuïda a creadors individuals. Per exemple, una obra pot tenir sis autors a la portada, però si en el sumari (o taula de contingut) s’atribueixen capítols diferents a cada persona, llavors l’obra és una compilació. Per contra, si l’obra té sis autors a la portada, però  al sumari (o taula de contingut) no s’atribueixen capítols diferents a cada persona, llavors l’obra és una col·laboració. Les col·laboracions són identificades pel primer creador i el títol preferit (1XX+245, o, 100+240), fins i tot quan l’obra té més de tres autors. 

Ex:

 

245 00 The treatment of criminals in the ancient Near East /|cedited by Jack M. Sasson

505 8# Conté: The treatment of criminals in ancient Egypt through the New Kingdom / David Lorton – Wrongdoing and its sanctions : on “criminal” and civil law in the Old Babylonian period / Johannes Renger – The Nungal-hymn and the Ekur-prison / Tikva Simone Frymer – Treatment of criminals at Mari : a survey / Jack M. Sasson – Prison and punishment in Early Anatolia / Kaspar Riemschneider

700  12  |iContenidor de (obra):|aLorton, David.|tTreatment of criminals in Ancient Egypt

 

Es dóna el contingut en un camp 505, si és factible. Es proporciona un punt d’accés autoritzat analític per a l'obra predominant o la primera si representa una part important del recurs. Opcionalment podeu donar altres punts d’accés analítics d’altres obres de la compilació. No s'aplica en el cas d'antologies de poesia, himnaris, actes de congressos, revistes, col·leccions d'entrevistes o cartes, capítols de multivolums i recursos similars.

 

Segons el tipus de compilacions, creeu els punts d'accés següents:  

 a) Si l’obra és una compilació d’obres de diferents creadors amb títol col·lectiu:

  • Elaboreu el punt d’accés autoritzat que representa l’obra usant el títol preferit de la compilació (245) (RDA 6.27.1.4)

Ex.:

245 00  Anthologie de la poésie baroque française /|ctextes choisis et présentés par Jean Rousset

 

Ex:

245 00 Gestión de la calidad y marketing en las bibliotecas públicas /|c[traducción: Celer Pawlowsky]

505 8# Conté: La gestión de calidad en las bibliotecas públicas / Ute Klaassen, Chris Wiersma -- La adaptación de la oferta: instrumentos de marketing para establecer los objectivos de las bibliotecas públicas y la calidad de sus servicios / Thierry Giappiconi

700 12 $iContenidor de (expressió):$aKlaassen, Ute.|tQuality management in public libraries.$lCastellà

700 1# Wiersma, Chris,$eautor   (aquesta entrada no es autor/títol preferit perquè només es fa el títol preferit amb el primer autor d'una obra) 

700  12  $iContenidor de (expressió):$aGiappiconi, Thierry.|tAdjusting the product.$lCastellà

 

b) Si l'obra és una compilació d’obres de diferents creadors sense un títol col·lectiu:

  • Elaboreu punts d’accés separats per a cadascuna de les obres, proporcionant el títol preferent de cadascuna de les mateixes (RDA 6.27.1.4).
  • En aquest cas, indiqueu al camp 245 la menció de responsabilitat després de cada títol, separant les diferents obres amb un punt:

Ex.:

245 04       The Printer's manual /$cby Caleb Stower ; with a new introduction by John Bidwell. The printer's companion / by Edward Grattan ; with a new introduction by Clinton Sisson

700 12       $iContenidor de (obra):$aStower, C.|q(Caleb),$d1778 o 1779-1816.$tPrinter's manual

700 12       $iContenidor de (obra):$aGrattan, Edward,$d1804-1888.$tPrinter's companion

700 10       Bidwell, John,$eescriptor d'una introducció

700 10       Sisson, Clinton,$eescriptor d'una introducció

Ex.:

245 04       The Analysis of the law /$cSir Matthew Hale. The student's companion / Giles Jacob

700 12       $iContenidor de (obra):$aHale, Matthew,$cSir,$d1609-1676,$tAnalysis of the law

700 12       $iContenidor de (obra):$aJacob, Giles,$d1686-1744.$tStudent's companion


c) Si l'obra és una compilació d'obres d'un mateix autor que inclou, o que es presenta com si inclogués, les seves obres completes:

  • Enregistreu el títol col·lectiu convencional "Obres"
  • Si la compilació és o pretén incloure l'obra completa d'una persona en un gènere concret, useu un títol col·lectiu específic: "Assaigs", Novel·les", "Poesia", "Teatre", etc.

Ex.:

100 1#       Cervantes Saavedra, Miguel de,$d1547-1616,$eautor

240 10       Obres

245 10       Obras completas /$cMiguel de Cervantes Saavedra ; edición, introducción y notas de Juan Carlos Peinado

700 10       Peinado, Juan Carlos,$eeditor literari,$eescriptor d'una introducció

Ex.:

100 1#       Beckett, Samuel,$d1906-1989

240 10      Teatre.$lCatalà

245 10      Teatre complet /$cSamuel Beckett ; pròleg de Ramon Simó

700 10      Simó, Ramon,$d1961-$eescriptor d'un pròleg

d) Si l'obra és una compilació de dues o més obres d’un mateix autor, amb o sense títol col·lectiu (que no són ni pretenen ser compilacions de les seves obres completes):

  • Creeu punts d’accés per a totes les obres incloses, proporcionant-ne el títol preferit de cadascuna de les mateixes [RDA 6.2.2.10.3]
  • Addicionalment, identifiqueu les obres de la compilació de manera col·lectiva registrant un títol col·lectiu convencional seguit de “Seleccions”.

Ex.:

100 1#       Maugham, W. Somerset$q(William Somerset),$d1874-1965

240 10       Obres.$kSeleccions

245 14       The Somerset Maugham pocket book /$cedited with an introduction by Jerome Weidman

505 #8       Conté: Cakes and ale – The circle. Short stories -- Travel sketches -- Essays

700 12       $iContenidor de (obra):$aMaugham, W. Somerset$q(William Somerset),$d1874-1965.$tCakes and ale

700 12       $iContenidor de (obra):$aMaugham, W. Somerset$q(William Somerset),$d1874-1965.$tCircle. Short stories

700 12       $iContenidor de (obra):$aMaugham, W. Somerset$q(William Somerset),$d1874-1965.$tTravel sketches

700 12       $iContenidor de (obra):$aMaugham, W. Somerset$q(William Somerset),$d1874-1965.$tEssays

7001#        Weidman, Jerome,$d1913-1998,$eeditor literari,$eescriptor d'una introducció

Ex.:

100 1#       Fuster, Joan,$d1922-1992,$eautor,$eescriptor d'una introducció

240 10       Assaigs.$kSeleccions

245 10       Assaigs 1 /$cJoan Fuster ; introducció de l'autor

505 8#       Conté: El descrèdit de la realitat – Les originalitats

700 12       $iContenidor de (obra):$aFuster, Joan,$d1922-1992.$tDescrèdit de la realitat

700 12       $iContenidor de (obra):$aFuster, Joan,$d1922-1992.$tOriginalitats

Ex.:

100 1#       Shakespeare, William,$d1564-1616,$eautor

240 10       Teatre.$kSeleccions.$lCastellà

245 10       Sueño de una noche de verano ;$bEl Rey Ricardo II ; La tempestad /$cWilliam Shakespeare ; traducción: Luis Astrana

700 1#       Astrana Marín, Luis,$etraductor

700 12       $iContenidor de (expressió):$aShakespeare, William,$d1564-1616.$tMidsummer night's dream.$lCastellà

700 12       $iContenidor de (expressió):$aShakespeare, William,$d1564-1616.$tKing Richard II.$lCastellà

700 12       $iContenidor de (expressió):$aShakespeare, William,$d1564-1616.$tTempest.$lCastellà

 

 e) Si l'obra consisteix en dues o més parts d’una obra (RDA 6.27.2.3):

  • Si aquestes estan numerades consecutivament i si cada part s’identifica per un terme general i un número, elaboreu un punt d’accés combinant el títol preferit que representa l’obra i el títol preferit de la seqüència de les parts:

Ex.:

100 0#     Homer,$eautor

240 10     Ilíada.$nLlibre 1–6.$lAnglès

245 14    The First six books of Homer’s Iliad /$cwith English notes, critical and explanatory, a metrical index, and Homeric glossary by Charles Anthon

700 10    Anthon, Charles,$eescriptor de contingut textual suplementari

  • Si les parts no estan numerades o si no estan numerades consecutivament, elaboreu punts d’accés separats per a cadascuna de les parts i, addicionalment, identifiqueu-les col·lectivament mitjançant un punt d’accés construït combinant el punt d’accés que representa l’obra i el títol col·lectiu convencional “Seleccions” (RDA 6.2.2.9.2):

Ex.:

100 0#     Homer,$eautor

240 10     Ilíada.$kSeleccions.$lAnglès

245 10     Homer’s Iliad, books I, VI, XX, and XXIV /$cwith a copious vocabulary for the use of schools and colleges, by James Fergusson

700 02     $iContenidor de (expressió):$aHomer.$tIlíada.$nLlibre 1.$lAnglès

700 02     $iContenidor de (expressió):$aHomer.$tIlíada.$nLlibre 6.$lAnglès

700 02     $iContenidor de (expressió):$aHomer.$tIlíada.$nLlibre 20.$lAnglès

700 02     $iContenidor de (expressió):$aHomer.$tIlíada.$nLlibre 24.$lAnglès

700 10     Fergusson, James,$eescriptor de contingut textual suplementari

3. CONGRESSOS  (CAMPS 111/711)

El subcamp Obligatori per la 111 és $a i els Obligatoris si Aplicables són $c $d, $e, $j, $n

$a Nom de congrés o nom de jurisdicció com a element d'entrada

  • Si a la font preferida d’informació figuren les diferents formes del nom d’un congrés, la forma acceptada al CCUC ha de ser la que inclogui el nom (o abreviatura del nom) de l’entitat associada

Ex.:

111 2#       IEEE East-West Design & Test Symposium,$jautor

  • Si el nom del congrés inclou el nom complet de l'entitat superior o relacionada, enregistreu el congrés subordinat al nom de l'entitat superior o relacionada (p. ex., assemblea anual d’una associació)

Ex.:

SI  110 2#       Sociedad Nuclear Española.$bReunión Anual$n(5a :$d1979 :$cBarcelona, Catalunya),$eautor

NO 111 2#      Reunión Anual de la Sociedad Nuclear Española$n(5a :$d1979 :$cBarcelona, Catalunya),$jautor

  • Si un congrés té un nom concret propi i, a més, té un nom més general que correspon a una sèrie de congressos, trieu el nom concret com a nom preferit (RDA 11.2.2.5.4):

Ex.:

SI 111 2#  Symposium on the Role of Some of the Newer Vitamins in Human Metabolism and Nutrition|d(1955  :|cVanderbilt University School of Medicine),|j autor

NO 111 2# Nutrition Symposium (nom més general)

SI 111 2#   Symposium on Endocrines and Nutrition|d(1956 :|cUniversity of Michigan Medical School),|jautor

NO 111 2# Nutrition Symposium (nom més general)


  • Ometeu del nom d’un congrés, etc., les indicacions del número, l’any o els anys de convocatòria. Apliqueu també aquesta instrucció al nom d’unes jornades, una reunió, una exposició, una fira, un festival, un congrés, etc., tractat com una entitat subordinada  (RDA 11.2.2.11)

Ex.:

SI 111 2#       Conference on ...$jautor

NO 111 2#     Second Conference on ...

Ex.:

SI 111 2#       Congress on ... $jautor    

NO 111 2#     1972 Congress on ...

  • No obstant això, sí que heu de mantenir en el nom del congrés la seva periodicitat:

Ex.:

111 2#       Annual Conference in Postgraduate Cypriot Archaeology$n(9a :$d2009 :$cIoannou Centre for Classical and Byzantine Studies (University of Oxford)),$jautor

$n, $d i $c:  número, data i lloc del congrés

  • Afegiu  al nom d’un congrés el número, la data i el lloc on es va celebrar, si s’apliquen i es poden determinar, en aquest ordre i separant els diversos elements amb un espai, dos punts i espai (RDA 11.13.1.8):

Ex.:

111 2#       Joint European and National Astronomical Meeting$n(13a :$d2004 :$cGranada, Andalusia),$jautor

111 2#       International Conference on Distributed Computing Systems$n(1a),$jautor

111 2#       Colloque de topologie différentielle$d(1974 :$cDijon, França),$jautor

  • Si el punt d’accés representa una sèrie de congressos, no afegiu el número, la data o la localització (RDA 11.13.1.8.2):

Ex.:

111 2#      CRYPTO (Conferència),$jautor

245 10      Advances in cryptology - CRYPTO ... :$b...Annual International Cryptology Conference ... : proceedings

Número del congrés ($n)
  • Un número de congrés és una designació de la seqüència d’un congrés dins d’una sèrie de congressos (RDA 11.6).
  • Enregistreu el número ordinal en català, de la següent manera:

singular

plural

masculí

femení

masculí

femení

1r

1a

1rs

1es

2n

2a

2ns

2es

3r

3a

3rs

3es

4t

4a

4ts

4es

5è

5a

5ns

5es

A partir del 5 se segueix el mateix paradigma:

-è

-a

-ns

-es

  • Recordeu que l'ordinal ha de concordar en gènere amb el nom genèric de congrés:

Ex.:

111 2#       Congrés de Botànica$n(1r),$jautor

111 2#       Symposium on Mathematics$n(15è),$jautor

111 2#       Conferència d’Estudiosos del Suro$n(3a),$jautor

111 2#       Jornades Metal·lúrgiques$n(24es),$jautor

Data del congrés ($d)
  • Una data de congrés és la data o el rang de dates en el qual s’ha celebrat un congrés, unes jornades, una reunió, una exposició, una fira, un festival, etc. (RDA 11.4.2).
  • Enregistreu l’any o els anys en el quals s’ha celebrat el congrés

Ex.:

111 2#        Congrés de Viena|d(1814-1815),$jautor

111 2#        International Conference on Logic Programming$n(6a :$d1989),$jautor

111 2#        European Nuclear Conference$d(1975),$jautor

  • Afegiu només les dates exactes quan hagueu de distingir entre 2 o més congressos amb el mateix nom i celebrats el mateix any. En aquest cas, feu servir la forma [any] [mes] [dia], on el mes es detalla en català i sense abreujar:

Ex.:

111 2#       Courant Computer Science Symposium$n(5è :$d1971, març 29-30 :$cNova York, Nova York),$jautor

111 2#       Courant Computer Science Symposium$n(6è :$d1971, maig, 24-25 :$cNova York, Nova York),$jautor

Lloc del congrés ($c)
  • La localització del congrés és la localitat on se celebra un congrés, unes jornades, una reunió, una exposició, una fira, un festival, etc. (RDA 11.3.2).
  • El nom geogràfic anirà en la llengua del catàleg, i seguirà les pautes establertes a RDA 11.3.1 i 16.

Ex.:

111 2#       European Computer Algebra Conference$n(2a :$d1983 : $cLondres, Anglaterra),$jautor

111 2#       European Congress on Electron Microscopy$n(7è : $d1980 : $cHaia, Països Baixos),$jautor

  • No abreugeu els noms d’alguns països i estats, províncies, territoris, etc. d’Austràlia, Canadà i Estats Units, ometeu per tant l’apèndix RDA B.11 (RDA 11.3.1.3)

Ex:

111 2#       International Workshop on Low Temperature Detectors$n(13è :$d2009 :$cStanford, Califòrnia),$jautor

  • Si les sessions del congrés s’han celebrat en dues o més localitzacions, enregistreu els noms de cada un dels llocs on s’ha celebrat separant-los amb un punt i coma (RDA 11.3.2.3 i 11.3.1.8):

Ex.:

111 2#       Congreso Argentino de Mecánica Computacional$n(1r : $d1985 :$cParanà, Argentina; Santa Fe, Argentina),$jautor

111 2#       Symposium on Breeding and Machine Harvesting of Rubus and Ribes$d(1976 :$cMailing Oriental, Anglaterra; Dundee, Escòcia),$jautor

  • Doneu el nom de la institució associada si aquesta proporciona una informació més acurada que el nom de la localitat, o si el nom de la localitat és desconegut o no es pot determinar fàcilment.

Ex.:

111 2#       European Symposium on Applied Informatics$n(2n :$d1990 :$cUniversità di Salerno),$jautor

  • Si el congrés se celebra en línia, enregistreu “En línia” com a localització (RDA 11.3.2.3).

Ex.:

111 2#       Electronic Conference on Land Use and Land Cover Change in Europe$d(1997 :$cEn línia),$jautor


$j -Terme de relació 

Mencioneu sempre en un $j  la funció dels creadors mitjançant un designador de relació normalitzat, vegeu el llistat a l’Apèndix I de RDA (en català, sense cap abreviatura ni concordança de gènere).

En les entrades secundàries (7XX) l'únic terme de relació  obligatori és el de creador, les altres funcions son recomanables si es té clara la funció.



-----------------------------

Setembre 2016

  • No labels