130, 240 - Títol preferit de l'obra (versió joana)

1. Generalitats:

• El títol preferit és el punt d'accés autoritzat triat per identificar l'obra o l'expressió i les seves relacions amb la resta d'obres o expressions.
• Creeu una 240 amb el títol preferit quan el document conté una 1XX, si no té 1XX creeu una 130 que s'utilitza com a entrada principal del registre (130).

2. Creació d'un títol preferit:  (RDA 6.0)

Creeu un títol preferit per: 

2.1. Per unificar diverses manifestacions d'una obra que han aparegut amb títols diferents (edicions, etc.): 

Ex.:

100 1# Cervantes Saavedra, Miguel de, |d1547-1616|eautor

240 10 Don Quijote de la Mancha

245 10 Vida y hechos del ingenioso cavallero D. Quijote de la Mancha /|ccompuesta por Miguel de Cervantes Saavedra

i

100 1# Cervantes Saavedra, Miguel de,|d1547-1616

240 10 Don Quijote de la Mancha

245 10 Edición facsimilar de la Vida y hechos del ingenioso cavallero D. Quixote de la Mancha /|cenriquecida con 32 ilustraciones de la edición de la "Compagnie des Libraires" en París en 1713 y 25 ilustraciones de Ch.-A. Coypel grabadas por Folkema y Fokke que figuran en la edición de Arkspée en Amsterdam en 1755

260 ## [Barcelona] :|bCirculo del Bibliófilo,|c1975

2.2. Per poder identificar una obra quan el títol pel qual se la coneix difereix del títol propi del recurs que es descriu:

Ex.:

130 0# Corpus iuris civilis

245 10 Corpus juris civilis academicum parisiense :$bin quo Justiniani Institutiones, Digesta, sive Pandectae, Codex, Authenticae, seu Novellae Constitutiones, et edicta ... /$copera et cura C. M. Galisset

2.3. Per poder diferenciar entre dues o més obres publicades amb el mateix títol:

Ex.:

130 0# Bionanotechnology (2013)

245 10 Bionanotechnology :$bbiological self-assembly and its applications /$cedited by Bernd H.A. Rehm, Institute of Molecular Biosciences, Massey University, Palmerston North, New Zealand

264 #1 Norfolk, UK : Caister Academic Press, [2013]

i

130 0# Bionanotechnology (2008)

245 00  Bionanotechnology :$bglobal prospects /$ceditors, David E. Reisner

264 1#  Boca Raton :$bTaylor & Francis,$c2008

2.4. Per poder diferenciar entre dues o més expressions d'una obra , traduccions, etc.:

Ex.:

100 1#   Unamuno, Miguel de,$d1864-1936,$eautor

240 10  Agonía del cristianismo.$lFrancès

245 12  L'Agonie du christianisme /$cpar Miguel de Unamuno ; traduit du texte espagnol inédit par Jean Cassou

i

100 1# Dickens, Charles,$d1812-1870,$eautor

240 10 Dombey and son.$lCastellà

245 10 Dombey e hijo /$cCharles Dickens ; versión castellana de: Fernando Gutiérrez y Diego Navarro

2.5. Quan una manifestació inclou l'obra original i una o més traduccions/versions (obra/expressió)

                   * Estic buscant un exemple (textual). Ja ho afegiré!!!

3. Fonts de referència

Abans de crear qualsevol encapçalament en el CCUC, verifiqueu que no estigui ja creat i per tant que el pugueu copiar , en cas que no estigui en el CCUC consulteu les catàlegs de referència per crear l'encapçalament correcte.

a)     Si és un títol català copieu el títol del registre d'autoritat de la BC

b)    Si és un títol estranger. copieu el títol del registre d'autoritat de la Library of Congress

c)     Si és un títol espanyol o no la trobeu en les fonts anteriors (BC i LC), creeu l'entrada d’acord amb RDA, 6.2.2.3 a 6.2.2.7.

No incloeu un títol alternatiu com a part del títol preferit, si n’hi ha un.

Aquí crec que caldria un exemple

4. Generalitats

4.1. Article inicial

En enregistrar el títol, ometeu-ne l'article inicial, llevat que l’accés al títol de l’obra s’hagi de fer sota aquest article (per exemple, un títol que comença amb el nom d’una persona o d’un lloc) (RDA 6.27.1.7).

Caldria un exemple on s'omet l'article.

Ex.:

100 1# Balfour, Amy C.,$eautor

240 10  Los Angeles encounter.$lCastellà

245 10 Los Angeles de cerca /$cAmy C. Balfour

4.2. Llengües (originals i/o traduccions):

4.2.1 En cas de documents en una llengua 

Si és la llengua original no cal afegir cap $l (llengua de l'obra)

Ex.:

110 1# Espanya,$ejurisdicció promulgadora

240 10 Código civil (1889)

245 10 Código civil /$cconcordancias y notas a cargo de Francisco Javier Fernández Urzainqui

700 1# Fernández Urzainqui, Francisco Javier,$eeditor literari

Si no és l'original cal afegir un $l (llengua de l'obra)

Ex.:

100 1#  Proust, Marcel,$d1871-1922,$eautor

240 10  A la recherche du temps perdu.$lCastellà

245 10  En busca del tiempo perdido /$cMarcel Proust ; prólogo de Mauricio Serrahima

700 1# Serrahima, Maurici,$d1902-1979,$eescriptor d'un pròleg

Crec que aquests dos exemples ja no caldrien.

130 0# Much ado about nothing (Pel·lícula cinematogràfica)

245 10 Much ado about nothing  /$cthe Samuel Goldwyn Company presents a Renaissance Films production ; a Kenneth Branagh film

546 ## Versió original en anglès

130 0# Much ado about nothing (Pel·lícula cinematogràfica).$lCastellà

245 00 Mucho ruido y pocas nueces /$cthe Samuel Goldwyn Company presents a Renaissance Films production ; a Kenneth Branagh film

546 ## Versió doblada  en castellà

4.2.2. En cas de documents en més d'una llengua. 

Creeu tants títols preferits com llengües.

Ex.:

245 00 Codi civil =$bCódigo civil /$cponent: Carles J. Maluquer de Motes i Bernet ; assessorament i coordinació del llenguatge jurídic: Oriol Oleart i Piquet

546 ## Text bilingüe català-castellà

700 1# Maluquer de Motes i Bernet, Carles J.,$eponent

710 12 $iConté (obra):$aEspanya.$tCódigo civil (1889)

710 12 $iConté (expressió):$aEspanya.$tCódigo civil (1889).$lCatalà

Ex.:

245 00 Mucho ruido y pocas nueces /$cthe Samuel Goldwyn Company presents a Renaissance Films production ; a Kenneth Branagh film

546 ## Versió original en anglès i versions doblades en català i castellà. Subtítols en castellà i anglès. Basat en l'obra del mateix títol de William Shakespeare

730 02 $iConté (obra): $aMuch ado about nothing (Pel·lícula cinematogràfica)

730 02 $iConté (expressió): $aMuch ado about nothing (Pel·lícula cinematogràfica).$lCastellà

730 02 $iConté (expresió):$aMuch ado about nothing (Pel·lícula cinematogràfica).$lCatalà

4.3. Espaiat de les inicials i els acrònims (RDA 6.2.1.8)

(si això tambe val per la 245 i altres etiquetes hauria d'anar a generalitats ? igual que el punt 6.2.1.9 Abreviacions)

En els títols preferits no deixeu espais entre un punt  i una inicial, ni entre lletres sense punt.

Ex.:

NO 245 10 J. F. K. :$b the man and the myth /$c Victor Lasky

SI 245 10 J.F.K.:$b the man and the myth /$c Victor Lasky

Ex.: El títol figura: A B C mi primer abecedario animado

100 1#  Crozon, Alain,$eautor

240 10  ABC? Animaux animés!.$lCastellà

245 10  ABC :$bmi primer abecedario animado /$cAlain Crozon ; traducción y adaptación del francés Teresa Tellechea

Fonts d’informació : 

CREC QUE TOT AIXÒ EN VERD NO HAURIA DE POSAR-SE EN UNA GUIA COM AQUESTA, ES POC PROBABLE QUE UN CATALOGADOR HAGI DE CREAR UN TÍTOL, SERIA MÉS PARTIDÀRIA QUE EN CAS QUE N'HAGI DE CREAR QUE NO ESTIGUI A LES FONTS UN I TINGUI DUBTES SOBRE LA RDA, HO CONSULTI DIRECTAMENT A LES RDA, HO  DEMANI A LA BC. 

Trieu com a títol preferit d’una obra creada abans de 1501 el títol o la forma del títol en la llengua original per la qual l’obra s’identifica en les fonts de referència modernes. Si l’evidència de les fonts de referència modernes no és concloent, useu (en aquest ordre de preferència) (RDA 6.2.2.5):

• les edicions modernes
• les edicions antigues
• les còpies manuscrites

100 0# Jaume$bI,$crei de Catalunya-Aragó,$d1208-1276,$eautor

240 10 Llibre dels feits

245 13 El Llibre dels feyts del Rey en Jacme :$bedición facsímil del manuscrito de Poblet (1343) conservado en la Biblioteca Universitaria de Barcelona /$cintroducción de Martín de Riquer

Excepcionalment, en el cas de les obres gregues clàssiques i bizantines, si una obra està escrita originalment en grec clàssic o una obra ha estat creada per un pare de l’Església grec o per un altre escriptor bizantí abans de 1453:

• Trieu com a títol preferit un títol ben establert en la llengua preferida per l’agència que crea les dades.
• Si no hi ha un títol ben establert en la llengua preferida per l’agència que crea les dades, trieu el títol llatí.
• Si no hi ha ni un títol ben establert en la llengua preferida per l’agència que crea les dades ni un títol llatí, trieu el títol grec.

100 0#  Plató,$d428 o 7-348 o 7 aC ,$eautor

240 10  Convit.$lCastellà

245 10  Banquete /$cPlatón ; traducción, introducción y notas de Marcos Martínez Hernández

Si es tracta d’una obra anònima creada abans de 1501 i l’obra no està escrita ni en grec ni en l’escriptura preferida per l’agència que crea les dades, llavors trieu com a títol preferit un títol establert en la llengua preferida per l’agència, si n’hi ha un.

130 0#  Mil i una nits.$lCastellà

245 14 Las mil y una noches /$cadaptación: Ballester Escalas ; portada e il·lustracions: Fariñas

• En el cas de les obres creades després de 1500, trieu com a títol preferit el títol en la llengua original pel qual l’obra ha esdevingut coneguda mitjançant el seu ús en recursos que materialitzen l’obra o en fonts de referència (RDA 6.2.2.4).

Si no hi ha cap títol en la llengua original establert com a títol pel qual l’obra és més coneguda o, en cas de dubte, llavors trieu el títol propi de l’edició original com a títol preferit.

Si l’obra es publica simultàniament en diferents llengües i la llengua original no es pot determinar, trieu el títol propi del recurs rebut en primer lloc com a títol preferit. Si en el mateix recurs hi ha edicions en diverses llengües (per exemple, una obra publicada amb el mateix text en francès i anglès), trieu el títol propi mencionat a la font preferida d’informació com a títol preferit.

No incloeu un títol alternatiu com a part del títol preferit.

Si l’obra es publica simultàniament en la mateixa llengua amb títols diferents, trieu el títol propi del recurs rebut en primer lloc com a títol preferit.

100 1#  Melville, Herman,$d1819-1891,$eautor

240 10  Moby Dick

245 10  Moby Dick, or, The whale /$cHerman Melville ; introduction by Andrew Delbanco ; notes and explanatory commentary by Tom Quirk

4.4. Atributs addicionals identificadors de les obres

En cas que calgui distingir una obra d’una altra obra amb el mateix títol o diferenciar-la del nom d’una persona, una família o una entitat corporativa ???, afegiu un o més dels següents elements al punt d’accés de l’obra:

a) forma de l’obra (RDA 6.3)

Ex.:

afegir exemple

b) data de l'obra ( RDA 6.4)

Ex.:

afegir exemple

c) lloc d’origen de l’obra (RDA 6.5)

Ex.:

afegir exemple

d) altres característiques distintives de l’obra (RDA 6.6)

Ex.:

afegir exemple

4.5. Atributs addicionals identificadors de les expressions

Els punts d’accés que representen expressions concretes d’una obra (o d’una o més parts de la mateixa) es formen combinant el punt d’accés autoritzat que representa l’obra (o  la seva part o parts) i un o més termes de la llista següent:

a) tipus de contingut (RDA 6.9)

b) data de l’expressió (RDA 6.10)

c) llengua de l’expressió (RDA 6.11)
 i/o

d) una altra característica distintiva de l’expressió (RDA 6.12)

100 1#  Shakespeare, William,$d1564-1616,$eautor

240 10  Comedy of errors.$lCastellà

245 13  La Comedia de las equivocaciones /$cW. Shakespeare ; la traducción del inglés ha sido hecha por Luis Astrana Marín

100 1#  Rayner, Richard,$d1955-,$eautor

240 10  Los Angeles without a map.$lCastellà

245 10  En Los Ángeles sin un plano /$cRichard Rayner ; traducción de Mariano Antolín Rato

5. Títols preferits d’una o més parts d’una obra

Enregistreu el títol preferit de la part d’una obra, creant una entrada secundària de l'obra en general i especificant la part en una $i:

Ex. :

100 1#   Proust, Marcel,$d1871-1922,$eautor

245 10   Du côté de chez Swann /$cMarcel Proust

700 1#  $iContingut en (obra):$aProust, Marcel,$d1871-1922.$tÀ la recherche du temps perdut

Si la part només s’identifica amb un terme general amb o sense una designació numèrica o alfabètica (per exemple, Prefaci, Llibre 1, Part 2, Band 3), enregistreu la designació de la part com a títol preferit de la part. Enregistreu la designació numèrica en xifres.

Ex.:

100 0#   Homer,$eautor

240 10   Ilíada.$nLlibre 1.$lItalià

245 10   Iliade.$nLibro primo /$cOmero ; a cura di Elio Privitera

En identificar una seqüència de dues o més parts d’una obra numerades consecutivament, cada una de les quals s’identifica només amb un terme general i un número, enregistreu la designació de les parts com a títol preferit. Enregistreu el terme general en singular, seguit dels números inclusius de les parts. Enregistreu les designacions numèriques com a xifres.

Ex.:

100 0#  Homer,$eautor

240 10  Ilíada.$nLlibre 1–6.$lAnglès

245 14  The First six books of Homer’s Iliad /$cwith English notes, critical and explanatory, a metrical index, and Homeric glossary by Charles Anthon

Si les parts no estan numerades o si no estan numerades consecutivament, elaboreu punts d’accés separats per a cadascuna de les parts i, addicionalment, identifiqueu-les col·lectivament mitjançant un punt d’accés construït combinant el punt d’accés que representa l’obra i el títol col·lectiu convencional “Seleccions”

Ex.:

100 0#     Homer,$eautor

240 10     Ilíada.$kSeleccions.$lAnglès

245 10     Homer’s Iliad, books I, VI, XX, and XXIV /$cwith a copious vocabulary for the use of schools and colleges, by James Fergusson

700 02     $iConté (obra): $aHomer.$tIlíada.$nLlibre 1 .$lAnglès

700 02     $iConté (obra): $aHomer.$tIlíada.$nLlibre 6.$lAnglès

700 02     $iConté (obra): $aHomer.$tIlíada.$nLlibre 20.$lAnglès

700 02     $iConté (obra): $aHomer.$tIlíada.$nLlibre 24.$lAnglès

6. Títols preferits de compilacions de les obres completes d’un autor

Enregistreu el títol col·lectiu convencional “Obres” com a títol preferit d’una compilació d’obres que inclou, o que es presenta com si inclogués, les obres completes d’una persona, una família o una entitat corporativa. Considereu que les obres completes inclouen totes les obres que estan completes en el moment de la publicació.

Ex:

100 1# Verdaguer, Jacint,$d1845-1902,$eautor

240 10 Obres

245 10 Obres completes /$cJacint Verdaguer

Però si no son les obres completes, vegeu el punt 7 d'aquesta guia

Enregistreu un dels títols col·lectius convencionals següents com a títol preferit d’una compilació d’obres que inclou, o que es presenta com si inclogués, les obres completes d’una persona, una família o una entitat:

• • Assaigs
  • Correspondència
  • Discursos
  • Narracions curtes
  • Novel·les
  • Poesia
  • Prosa
  • Teatre

Ex.:

100 1# Valle-Inclán, Ramón del,$d1866-1936,$eautor

240 10  Novel·les

245 10  Narrativa completa /$cValle-Inclán ; introducción: Darío Villanueva

Si cap dels termes anteriors no és apropiat, enregistreu un títol col·lectiu específic apropiat (p. ex., “Cartells”, “Fragments”, etc.).

7. Títols preferits de compilacions de dues o més obres d’un autor (però no de les obres completes)

En el cas de les compilacions de dues o més obres d’un mateix autor, amb o sense títol col·lectiu (que no són ni pretenen ser compilacions de les seves obres completes):

Creeu punts d’accés per a totes les obres incloses, proporcionant-ne el títol preferit de cadascuna de les mateixes [RDA 6.2.2.10.3].

i

Addicionalment, identifiqueu les obres de la compilació de manera col·lectiva registrant un títol col·lectiu convencional seguit de “Seleccions”.

Ex.:

100 1#   Blanco White, José María,$d1775-1841,$eautor

240 10   Obres.$kSeleccions.$lCastellà

245 10   Obra inglesa, de José María Blanco White /$ccon un prólogo de Juan Goytisolo

Ex.:

100 1#      Fuster, Joan,$d1922-1992,$eautor,$eautor d’introducció

240 10      Assaigs.$kSeleccions

245 10      Assaigs 1 /$cJoan Fuster ; introducció de l'autor

505 8#      Conté: El descrèdit de la realitat ; Les originalitats

700 12      $iConté (obra): $aFuster, Joan,$d1922-1992.$tDescrèdit de la realitat

700 12      $iConté (obra): $aFuster, Joan,$d1922-1992.$tOriginalitats

Ex.:

100 1#      Shakespeare, William,$d1564-1616,$eautor

240 10      Teatre.$kSeleccions.$lCastellà

245 10      Sueño de una noche de verano ;$bEl Rey Ricardo II ; La tempestad /$cWilliam Shakespeare ; traducción: Luis Astrana

700 1#      Astrana Marín, Luis,$etraductor

700 12      $iConté (obra): $aShakespeare, William,$d1564-1616.$tMidsummer night's dream.$lCastellà

700 12      $iConté (obra): $aShakespeare, William,$d1564-1616.$tKing Richard II.$lCastellà

700 12     S$iConté (obra): $ahakespeare, William,$d1564-1616.$tTempest.$lCastellà

---------------------------------------------

8. Títols preferits de tipus especials d’obres

8.1. Obres jurídiques: lleis i tractats

Ex.:

110 1#  Catalunya,$ejurisdicció promulgadora

240 10    Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya

245 10    Llei d'universitats de Catalunya

130 0# Tractat de Maastricht $d(1992, febrer 7).$lFrancès

245 10 Traité sur l'Union Européenne

Recordeu que a les RDA 6.19 es consideren "lleis" les normes dictades com a lleis per les persones  jurídiques (cossos legislatius, caps d'estat, juntes militars, etc.) amb poder legislatiu dins d'una jurisdicció, que pot ser tant federal, estatal, autonòmica, provincial, municipal, etc. Queden inclosos els decrets legislatius i els decrets llei.

• Decret legislatiu: Norma amb força de llei dictada pel poder executiu en virtut de la potestat legislativa que li delega el poder legislatiu. A l'estat espanyol els poden dictar tant el govern central com els governs de les comunitats autònomes. Tanmateix, un decret legislatiu estatal sempre porta adjunt l'adjectiu ”Real” .

Ex.:

110 1# Espanya,$ejurisdicció promulgadora

240 10 Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de propiedad intel·lectual, regularizando, aclarando y harmonizando las disposiciones legislativas vigentes sobre la materia

• Decret llei: Norma amb força de llei dictada pel poder executiu, per exemple, cap de govern, consell executiu, junta militar, etc. en virtut de la seva pròpia potestat legislativa. A l'estat espanyol els poden dictar tant el govern central com els governs de les comunitats autònomes si els seus Estatuts d'Autonomia ho tenen previst (p. ex. Catalunya). Tanmateix, un decret llei estatal sempre porta adjunt l'adjectiu ”Real".

Ex.:

110 1# Espanya,$ejurisdicció promulgadora

240 10 Real Decreto-Ley 1/1998, de 27 de febrero, sobre infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

Els reglaments administratius de l'Estat espanyol i de les seves comunitats autònomes, que es publiquen com a decrets (exclosos els decrets legislatius i els decrets llei) no tenen rang de llei i s'entren sota l'encapçalament del ministeri, departament, conselleria, etc. que els proposen i/o refrenden. Per exemple, un decret executiu no s'ha de considerar decret llei i per tant no durà títol uniforme.

8.1.1. Lleis modernes

 Determineu si són:

a)  Compilacions de lleis, tant si són complets o parcials:

Amb un criteri general (cronològic, geogràfic,...NO TEMÀTIC) creeu el títol preferit segons el model següent.

110: jurisdicció

240: amb el text: Lleis, etc.

Ex.:

110 1# Espanya,$ejurisdicció promulgadora

240 10 Lleis, etc.

245 10 Repertorio cronològico de legislación

110 1# Xile,$ejurisdicció promulgadora

240 10 Lleis, etc.

245 10 Leyes nos. 18.301 a 18350 $baprobadas bajo la consitución de 1980 ...

Amb un criteri temàtic amb títol col·lectiu, creeu el títol preferit segons el model següent

110: jurisdicció

240: títol uniforme creat amb el títol de citació: títol que apareix en el document i es cita en les obres de referència – si difereix del títol propi

Ex.:

110 1# Espanya,$ejurisdicció promulgadora

240 10 Còdigo civil

245 10 Código civil español :$bredactado en ...

110 1# Espanya,$ejurisdicció promulgadora

240 10 Código penal (1973)

245 10 Código penal /$cedición preparada por Enrique

Si no utilitzeu el títol col·lectiu de l’edició original

Un criteri temàtic sense títol col·lectiu , dos o més lleis  pendent

b) Una sola llei    

(També inclou una llei acompanyada de legislació complementària, normes de desenvolupament, etc. )

Les entrades han de ser:

110: per jurisdicció

240: títol uniforme (lleis espanyoles i catalanes = Títol oficial de la disposició (títol llarg)) – si difereix del títol propi

Ex.:

110 1# Espanya,$ejurisdicció promulgadora

240 10 Ley 2/1995, de 23 de marzo, de sociedades de responsabilidad limitada

245 10 Ley de sociedades de responsabilidad limitada /$cedición de Ignacio Arroyo Martínez

110 1# Espanya,$ejurisdicció promulgadora

245 10 Ley 2/1995, de 23 de marzo, de sociedades de responsabilidad limitada /$c ...

2 Lleis antigues  

 En el cas d’una compilació de lleis antigues, lleis medievals i lleis consuetudinàries identificades per un nom o una llei antiga, medieval o consuetudinària sola, trieu el títol d’acord amv 6.2.24-6.2.25. Useu com a punt d’accés autoritzat (en aquest ordre de preferència):

a) el títol pel qual es coneix la llei o la compilació antiga de lleis

b) el títol propi (exclòs qualsevol títol alternatiu) del recurs que conté les lleis,etc.

Ex.:

Lex Salica

Codi d’Hammurabi

3 Tractats

 En el cas d’un tractat, elaboreu el punt d’accés autoritzat que representa l’obra usant el títol preferit del tractat. Feu punts d’accés pels signataris

Ex.:

130   0#         $a Treaty between the United States of America and the Russian Federation on Measures for the Further Reduction and Limitation of Strategic Offensive Arms $d(2010, abril 8)

245   14         $a The Treaty between the United States of America and the Russian Federation on Measures for the Further Reduction and Limitation of Strategic Offensive Arms :$btreaty signed April 8, 2010.

710   1#         $a Estats Units d’Amèrica,$eparticipant en un tractat

710   1#         $a Rússia (Federació),$eparticipant en un tractat

 Compilacions de tractats

En el cas de d’una compilació de tractats que ha esdevingut coneguda per un nom col·lectiu

Ex.:

130 0_ Tractat d’Utrecht (1713–1715)

En el cas d’altres compilacions useu el títol de l’edició original

Sagrades escriptures

 Entreu els llibres de la Bíblia com a subdivisió del títol preferit Bíblia

SI 130 0# Bíblia.$pGènesi

NO 130 0# Bíblia.$pA.T.$pGènesi

En cas de grups de llibres entreu el nom apropiat (Antic Testament o Nou Testament) com a subdivisió del títol preferit Bíblia

 SI 130 0# Bíblia.$pAntic Testament.$lAnglès

 245 14 The Holy Bible :$bFaithfully translated into English out of the authentical Latin ...

Ex.:

SI 130 0#  Bíblia.$pAntic Testament.$kSeleccions.$lCatalà 

245 10 Càntic dels càntics /$cversió del Dr. Carles Riba ; introducció del Dr. Cebrià  Montserrat i notes dels Drs. Montserrat i Riba. Salms / introducció, versió i notes del Dr. Carles Cardó. Llibre de la Saviesa / introducció, versió i notes del Dr. Ramon Roca i Puig

NO 130 0#  Bíblia.$pA.T.$lCatalà.$kSeleccions

6.14 Títol d’una obra musical

Es tria com a títol preferit el títol original del compositor en la llengua en què es va presentar.

  Ex.

 SI 130 0# Meistersinger von Nürnberg

 245 14 Los Maestros cantores de Nuremberg

Excepcions:

• Si existeix un títol més conegut en la mateixa llengua.

Ex.: 130 0#  Don Giovanni

El títol original amb el qual es va publicar va ser: Il dissoluto punito, Don Giovanni

• Títols llargs: es tria per ordre de preferència

• primer un  títol més curt amb el que es coneix a les obres de referència
• en segon lloc un títol breu formulat pel catalogador

Ex.: 130 0#  Passió segons sant Joan

Recurs descrit: Historia des Leidens und Sterbens unsers Herrn und Heylandes Jesu Christi nach dem Evangelisten St. Johannem

• Seqüència numerada: Si el títol distintiu de l’obra inclou el nom d’un gènere de composició musical i totes les obres del compositor d’aquest gènere estan numerades i se citen com una seqüència. Llavors es tria el nom del gènere de composició musical com a títol preferit.

Simfonia

El títol del recurs descrit: Sinfonia eroica /composta da Luigi van Beethoven. També es cita en les llistes de simfonies del compositor com la núm. 3. S’enrregistra com a títol referit la forma en plural: 130 0 # Simfonies

6.14.2.4 Enregistrament del títol preferit d’una obra musical

- Parts a ometre del títol preferit (repartiment, tonalitat, números d’ordre, data ...)

- Títol preferit que només inclou un gènere de composició musical. Llengua, gènere singular o plural (6.14.2.5-6.14.2.6)

Parts d’obres musicals

• Una sola part:

-          Si  la part s’identifica amb un número:  S’enregistra com a títol de la part aquest número.

Ex.:

Nr. 5

Títol preferit d’una part de l’obra Ungarische Tänze de Johannes Brahms

100 1# Brahms, Johannes,$d1833-1897

240 1 # Ungarische Tänze.$pNr. 5

245 10 Danza húngara no. 5

-          Part identificada per un títol o una designació verbal: s’enregistra el títol de la part o l’altra designació verbal.

Ex.:

Celeste. Aïda

Títol preferit d’una part d’Aïda de Giussepe Verdi

-          Part identificada conjuntament per un número i per un títol o designació verbal:

Si totes les parts s’identifiquen per un número i un títol, s’enregistra el títol de la part.

Ex.

En canvi, si cada part s’identifica per un número i també pel mateix títol o una altra designació verbal, en aquest cas s’enregistra el número (que és la part que diferencia).

Ex.

100 1# Vivaldi, Antonio,Sd1678-1741

240 1# Estro armonico.$n N. 8

                                               Cada part te el títol “Concerto” aixi com un número

-          Cada part s’identifica amb un número i algunes amb un títol o altra designació verbal

S’enregistra el número de la part seguit d’una coma amb el títol o designació verbal quan hi és

Ex:

100 1# Schumann, Robert,$d 1810-1856

240 1# Album für die Jugend.$n Nr. 10,$p Fröhlicher Landmann

I en canvi:

100 1# Schumann, Robert,$d 1810-1856

240 1# Album für die Jugend.$n Nr. 30  En aquest cas no té títol ni designació verbal

-          Part d’una part més gran. Si la part més gran té títol distintiu: s’enregistra la part més gran seguida de la part més petita.

Ex.:

100 1# Verdi, Giuseppe,$d 1813-1901

240 1# Traviata.$nAtto 1o.$pPreludio

• Dues o més parts:  6.14.2.7.2

S’enregistren els títols preferits de les parts seguint les mateixes instruccions 

Ex.

100 1# Rossini, Gioacchino,$d1792-1868

240 1# Barbiere di Siviglia.$pLargo al factotum

Títol preferit d’una part que també inclou la part Una voce poco fa

• Si el mateix compositor aplega un grup de seleccions d’una obra més gran i anomena suite aquest conjunt, s’enregistra el terme suite com a títol de la part.

Ex.

100 1# Grieg, Edvard,$d1843-1907

240 1# Peer Gynt.$pSuite,$nnúm. 2

Complilacions d’Obres musicals 6.145.2.8

• Obres completes:

S’enregistra el títol col·lectiu “Obres”, en el cas d’una compilació que inclou, o pretén, les obres completes d’un compositor.

-          Obres completes per un repartiment de tipus general:

Música coral

Música de cambra

Música instrumental

Música per a teclat

Música vocal

-          Obres per un repartiment de tipus específic:

Música per a metall

Música per a orquestra

Música per a piano

Música per a piano, 4 mans

Música per a piano, 2 mans

Música per a quartet de corda

Música per a violí i piano

-          Obres completes d’una mateix tipus per un repartiment específic o diversos repartiments:

Cançons

Concerts

Música de pel·lícula cinematogràfics

Musicals

Òperes

Poloneses

Sonates

Si cap dels termes de les llistes anteriors és apropiat, enregistreu un títol col·lectiu específic apropiat.

• Complilacions incompletes 6.14.2.8.6

Si es tracta d’una compilació incompleta: Identifiqueu cada una de les obres de la compilació separadament.

O, la recomanació de la STRDA:

Enregistreu un títol col·lectiu, seguit de “Seleccions” i a més a més si és el cas enregistreu cada una de les parts de la compilació:

Ex.:

100 1# --------

Variants del títol d’una obra musical 6.14.3

• Enregistreu un títol que difereix del títol preferit de forma significativa com a variant del títol
• Enregistreu la variant del títol sempre que sigui possible que un usuari busqui l’obra sota aquest títol.
• Les variants lingüístiques del títol preferit s’enregistren com a variants del títol de l’obra en el registre d'autoritat:

Ex.: Registre d'autoritat:

100 1# Verdi, Giuseppe,$d1813-1901.$tForza del destino

400 1# Verdi, Giuseppe,$d1813-1901.$tFuerza del destino

400 1# Verdi, Giuseppe,$d1813-1901.$tMacht des Schicksals

400 1# Verdi, Giuseppe,$d1813-1901.$tForce du destin

• Altres variants del títol:

Ex.: Registre d'autoritat:

100 1# Bach, Johann Sebastian,$d1685-1750.$tObres.$pSeleccions

400 1# Bach, Johann Sebastian,$d1685-1750.$tBest of Bach

Repartiment de l’execució 6.15

El repartiment de l’execució: és l’instrument, veu, veus, etc. Pels quals l’obra original va ser concebuda.

• S’enregistra com un element separat, com a part d’un punt d0’accés o de les dues maneres.

Ex.:

                trompa

                piano

                clarinet ...

• Si hi ha més d’una particel·la per a un instrument o una veu en concret, s’enregistra el nombre de particel·les.

Ex.:

flautes (2)

violes (5)

Excepció: Si s’usa el terme “percussió”, enregistreu el nombre d’intèrprets si n’hi ha més d’un

Ex.:

percussió (3 intèrprets)

• Useu baix continu per una part de baix continu, tan si es anomenada com a baix, baix continu, baix xifrat o continu.

Instruments 6.15.1.5

Per enregistrar el nom dels instruments, useu el terme en català sempre que sigui possible:

contrabaix

corn anglès

piano

timbales

trompa

viola de gamba

...

• Nombre de mans:

piano, 4 mans

viola, 4 mans

pianos (2), 8 mans

• Conjunts d’acompanyament

Ex.:

conjunt de guitarres

conjunt de cordes ...

Alternativa: es pot enregistrar un terme per a cada instrument

• Música instrumental per orquestra, orquestra de corda o banda:

orquestra

orquestra de cordes

banda

• Un o més instruments solistes amb conjunt d’acompanyament:

violí, orquestra

piano, orquestra

flauta, oboè, clarinet, fagot, orquestra

• Veus solistes:

sopranos (2), contralt, conjunt  instrumental

soprano, piano ...

• Cors:

veus blanques

veus mixtes

veus femenines

• Repartiment indeterminat
• Repartiment no especificat

Designació numèrica d’una obra musical 6.16

És un número d’ordre, número d’opus o un número d’índex temàtic assignat a una obra musical per un compositor, editor o musicòleg.

S’enregistren totes les designacions numèriques d’una obra musical que es puguin establir.

• Número d’ordre o diferents formes de designació

Ex.: núm. 5

100 1# Beethoven, Ludwig van,$d 1770-1827

240 1# Concerts,$m piano, orchestra.$n núm. 5

• Número d’opus: enregistreu el número d’opus i el número dins l’opus si n’hi ha.

Ex.:

100 1# Beethoven, Ludwig van,$d 1770-1827

240 1# Concerts,$m piano, orchestra.$n núm. 5, op. 73

• Número d’índex temàtic: Només en el cas d’alguns compositors, enregistreu el número d’índex temàtic:

Ex.:

100 1# Bach, Johann Sebastian,$d1685-1750

240 1# Brandenburgische Konzerte,$nnúm. 2, BWV 1047,$rfa major

Tonalitat 6.17

 És el conjunt de les relacions entre les altures de sons que determina el centre tonal. La tonalitat s’indica pel nom del to i el seu mode, major o menor.

            Ex.:

100 1# Bach, Johann Sebastian,$d1685-1750

240 1# Brandenburgische Konzerte,$nnúm. 2, BWV 1047,$rfa major

Altra característica distintiva de l’expressió d’una obra musical

És una característica que serveix per distingir una expressió d’una obra musical d’una altra expressió de la mateixa obra (un arranjament, uns esbossos, una reducció per a cant i piano).

Enregistrar com un element separat:

• Arranjaments, transcripcions, etc.

Enrregistreu: Arranjat

Ex.:

100 1# Rossini, Gioacchino,$d 1792-1868

240 1# Andante e tema con variazioni,$mvioli, harpa,$rdo major;$oarranjat

• Esbossos: Si l’expressió consisteix en esbossos, enregistreu “Esbossos”
• Reduccions per a cant i piano i partitures de cor

Enregistreu:

Reducció per a cant i piano

Partitura de cor

Ex.:

100 1# Rossini, Gioacchino,$d1792-1868

240 1# Barbiere di Siviglia.$pLargo al factotum.$sReducció per a cant i piano

Llibrets

Els llibrets no es tracten com a obres musicals. Es regeixen per la instrucció 6.27.1.2: Si una persona, és responsable de la creació de l’obra, s’ elabora el punt d’accés autoritzat que representa l’obra combinant el punt d’accés autoritzat que representa aquesta persona i el títol preferit de l’obra.

Ex.: 100 1# $aCammarano, Salvatore,$d1801- 1852,$ellibretista

245 10 $aLuisa Miller :$bmelodramma tragico in tre atti /$cmúsica del maestro Verdi ; poesia del Sr. Cammarano

700 1# $iLlibret per a (obra):$aVerdi, Giuseppe,$d1813-1901.$tLuisa Miller

6.27.4.2 Variant del punt d'accés que representa un o més llibrets, lletres o altres textos d'obres musicals.

S'elabora la variant de punt d'accés d'un o més llibrets, lletres o altres textos d'obres musicals combinant (amb aquest ordre):

• el punt d'accés autoritzat que representa el compositor de l'obra.
• el punt d'accés de l'obra musical
• un altre terme distintiu, si cal

Registre d’autoritat:

100 1# Piave, Francesco Maria,$d 1810-1876.$tTraviata

400 1# Verdi, Giuseppe, $d 1813-1901.$t Traviata.$s Llibret

En AACR2 hi havia la norma alternativa que permetia entrar un llibret d’òpera sota el nom del compositor. En RDA s’ha canviat l’opció i ha desaparegut la norma alternativa. Els llibrets d’òpera s’entren pel llibretista. I com es veu es fa una variant (referència) sota l’encapçalament del nom del compositor amb el títol de l’obra musical en el registre d'autoritat.

Es relaciona en el bibliogràfic amb una 700 amb indicador "1" per relacionar el llibret amb l'Òpera: 700 1# $iLlibret per a (obra):$aVerdi, Giuseppe,$d1813-1901.$tLuisa Miller

Pel·licules cinematogràfiques

En cas de pel·lícules cinematogràfiques o programes de ràdio i televisió, el títol uniforme sempre haurà de portar entre parèntesis un qualificador:

• (Pel·lícula cinematogràfica)
•  (Programa de ràdio) 
• o (Programa de televisió)

La principal diferència amb AACR2 és el tractament de les llengües, o en AACR2 s'utilitzava el terme Poliglota a partir de tres llengües, en RDA es fa una entrada per cadascuna de les versions i la llengua original.

Per distingir dues pel·lícules que tenen el mateix títol original cal afegir per aquest ordre:

• Any

• Si el conflicte no es pot resoldre només amb l'any, cal afegir el "cognom del director"

El registre d'autoritat del títol preferit d'una pel·lícula serà sense l'addició de la llengua i portarà com a referències totes les variants de les pel·lícules en versions doblades.

Ex.: 

130 #0 Mujeres al borde de un ataque de nervios (Pel·lícula cinematogràfica)

 430#0 Women on the verge of a nervous breakdown (Pel·lícula cinematogràfica)

 430#0 Femmes au bord de la crise de nerfs (Pel·lícula cinematogràfica)

Per a les instruccions sobre la tria del títol preferit d’aquests tipus especials d’obres, vegeu les instruccions corresponents:

• obres musicals (RDA 6.14-6.18 i 6.28)
• obres jurídiques (RDA 6.19-6.22 i 6.29)
• obres religioses (RDA 6.23-6.25 i 6.30)
• comunicacions oficials (RDA 6.26 i 6.31)