1. Generalitats:
- El títol preferit és el punt d'accés autoritzat triat per identificar l'obra.
- El títol preferit també és la base del punt d’accés autoritzat que representa una obra (un punt d’accés autoritzat és una de les tècniques emprades per representar una obra o una expressió materialitzada en una manifestació, una obra relacionada o una expressió relacionada).
- En elaborar aquest punt d’accés, el títol preferit va precedit, si és apropiat, pel punt d’accés autoritzat que representa la persona, la família o l’entitat corporativa responsable de l’obra (1XX/240). En canvi, quan una obra s'entra directament pel títol (p. ex., una obra anònima), el títol preferit s'utilitza com a entrada principal del registre (130)
2. Creeu un títol preferit quan: (RDA 6.0)
2.1. Quan diverses manifestacions d'una obra han aparegut amb títols diferents (edicions, etc.):
Ex.:
100 1# Cervantes Saavedra, Miguel de, |d1547-1616|eautor
240 10 Don Quijote de la Mancha
245 10 Vida y hechos del ingenioso cavallero D. Quijote de la Mancha /|ccompuesta por Miguel de Cervantes Saavedra
2.2. Per poder identificar una obra quan el títol pel qual se la coneix difereix del títol propi del recurs que es descriu:
Ex.:
130 0# Corpus iuris civilis
245 10 Corpus juris civilis academicum parisiense :$bin quo Justiniani Institutiones, Digesta, sive Pandectae, Codex, Authenticae, seu Novellae Constitutiones, et edicta ... /$copera et cura C. M. Galisset
2.3. Per poder diferenciar entre dues o més obres publicades amb el mateix títol:
100 1# Papazoglou, Elisabet S.,$eautor
240 10 Bionanotechnology (2007)
245 10 Bionanotechnology /$cElisabeth S. Papazoglou, Aravind Parthasarathy
130 0# Bionanotechnology (2013)
245 10 Bionanotechnology :$bbiological self-assembly and its applications /$cedited by Bernd H.A. Rehm, Institute of Molecular Biosciences, Massey University, Palmerston North, New Zealand
264 #1 Norfolk, UK : Caister Academic Press, [2013]
130 0# Bionanotechnology (2008)
245 00 Bionanotechnology :$bglobal prospects /$ceditors, David E. Reisner
264 1# Boca Raton :$bTaylor & Francis,$c2008
d) Quan un recurs conté una o diverses expressions d’una obra (traduccions, etc.):
100 1# Unamuno, Miguel de,$d1864-1936,$eautor
240 10 Agonía del cristianismo.$lFrancès
245 12 L'Agonie du christianisme /$cpar Miguel de Unamuno ; traduit du texte espagnol inédit par Jean Cassou
100 1# Dickens, Charles,$d1812-1870,$eautor
240 10 Dombey and son.$lCastellà
245 10 Dombey e hijo /$cCharles Dickens ; versión castellana de: Fernando Gutiérrez y Diego Navarro
e) Quan una manifestació inclou l'obra original i una o més traduccions/versions (obra/expressió)
* Estic buscant un exemple (textual). Ja ho afegiré!!!
- Abans de crear qualsevol encapçalament en el CCUC, verifiqueu que no estigui ja creat i per tant que el pugueu copiar
- Catàlegs de referència:
a) Si és un títol català copieu el títol del registre d'autoritat de la BC
b) Si és un títol estranger. copieu el títol del registre d'autoritat de la Library of Congress
c) Si no la trobeu en les fonts anteriors (BC i LC) o si és un títol espanyol creeu l'entrada d’acord amb RDA
- No incloeu un títol alternatiu com a part del títol preferit, si n’hi ha un.
Article inicial
- En enregistrar el títol, ometeu-ne l'article inicial, llevat que l’accés al títol de l’obra s’hagi de fer sota aquest article (per exemple, un títol que comença amb el nom d’una persona o d’un lloc) (RDA 6.27.1.7).
100 1# Balfour, Amy C.,$eautor
240 10 Los Angeles encounter.$lCastellà
245 10 Los Angeles de cerca /$cAmy C. Balfour
Llengües (originals i/o traduccions):
- En cas de documents en una llengua
110 1# Espanya,$ejurisdicció promulgadora
240 10 Código civil (1889)
245 10 Código civil /$cconcordancias y notas a cargo de Francisco Javier Fernández Urzainqui
700 1# Fernández Urzainqui, Francisco Javier,$eeditor literari
100 1# Proust, Marcel,$d1871-1922,$eautor
240 10 A la recherche du temps perdu.$lCastellà
245 10 En busca del tiempo perdido /$cMarcel Proust ; prólogo de Mauricio Serrahima
700 1# Serrahima, Maurici,$d1902-1979,$eescriptor d'un pròleg
130 0# Much ado about nothing (Pel·lícula cinematogràfica)
245 10 Much ado about nothing /$cthe Samuel Goldwyn Company presents a Renaissance Films production ; a Kenneth Branagh film
546 ## Versió original en anglès
130 0# Much ado about nothing (Pel·lícula cinematogràfica).$lCastellà
245 00 Mucho ruido y pocas nueces /$cthe Samuel Goldwyn Company presents a Renaissance Films production ; a Kenneth Branagh film
546 ## Versió doblada en castellà
- En cas de documents en més d'una llengua, creeu tants títols preferits com llengües.
245 00 Codi civil =$bCódigo civil /$cponent: Carles J. Maluquer de Motes i Bernet ; assessorament i coordinació del llenguatge jurídic: Oriol Oleart i Piquet
546 ## Text bilingüe català-castellà
700 1# Maluquer de Motes i Bernet, Carles J.,$eponent
710 12 $iConté (obra):$aEspanya.$tCódigo civil (1889)
710 12 $iConté (expressió):$aEspanya.$tCódigo civil (1889).$lCatalà
245 00 Mucho ruido y pocas nueces /$cthe Samuel Goldwyn Company presents a Renaissance Films production ; a Kenneth Branagh film
546 ## Versió original en anglès i versions doblades en català i castellà. Subtítols en castellà i anglès. Basat en l'obra del mateix títol de William Shakespeare
730 02 $iConté (obra): $aMuch ado about nothing (Pel·lícula cinematogràfica)
730 02 $iConté (expressió): $aMuch ado about nothing (Pel·lícula cinematogràfica).$lCastellà
730 02 $iConté (expresió):$aMuch ado about nothing (Pel·lícula cinematogràfica).$lCatalà
Espaiat de les inicials i els acrònims
En enregistrar un títol d’una obra (RDA 6.2.1.8):
- No deixeu un espai entre un punt i una inicial que el segueix.
- Si a la font d’informació figuren lletres separades o inicials sense punts entre elles, enregistreu les lletres sense espais entre elles.
100 1# Lasky, Victor,$eautor
245 10 J.F.K. :$bthe man and the myth /$cVictor Lasky
100 1# Crozon, Alain,$eautor
240 10 ABC? Animaux animés!.$lCastellà
245 10 ABC :$bmi primer abecedario animado /$cAlain Crozon ; traducción y adaptación del francés Teresa Tellechea
Fonts d’informació
- Trieu com a títol preferit d’una obra creada abans de 1501 el títol o la forma del títol en la llengua original per la qual l’obra s’identifica en les fonts de referència modernes. Si l’evidència de les fonts de referència modernes no és concloent, useu (en aquest ordre de preferència) (RDA 6.2.2.5):
- les edicions modernes
- les edicions antigues
- les còpies manuscrites
100 0# Jaume$bI,$crei de Catalunya-Aragó,$d1208-1276,$eautor
240 10 Llibre dels feits
245 13 El Llibre dels feyts del Rey en Jacme :$bedición facsímil del manuscrito de Poblet (1343) conservado en la Biblioteca Universitaria de Barcelona /$cintroducción de Martín de Riquer
Excepcionalment, en el cas de les obres gregues clàssiques i bizantines, si una obra està escrita originalment en grec clàssic o una obra ha estat creada per un pare de l’Església grec o per un altre escriptor bizantí abans de 1453:
- Trieu com a títol preferit un títol ben establert en la llengua preferida per l’agència que crea les dades.
- Si no hi ha un títol ben establert en la llengua preferida per l’agència que crea les dades, trieu el títol llatí.
- Si no hi ha ni un títol ben establert en la llengua preferida per l’agència que crea les dades ni un títol llatí, trieu el títol grec.
100 0# Plató,$d428 o 7-348 o 7 aC ,$eautor
240 10 Convit.$lCastellà
245 10 Banquete /$cPlatón ; traducción, introducción y notas de Marcos Martínez Hernández
Si es tracta d’una obra anònima creada abans de 1501 i l’obra no està escrita ni en grec ni en l’escriptura preferida per l’agència que crea les dades, llavors trieu com a títol preferit un títol establert en la llengua preferida per l’agència, si n’hi ha un.
130 0# Mil i una nits.$lCastellà
245 14 Las mil y una noches /$cadaptación: Ballester Escalas ; portada e il·lustracions: Fariñas
- En el cas de les obres creades després de 1500, trieu com a títol preferit el títol en la llengua original pel qual l’obra ha esdevingut coneguda mitjançant el seu ús en recursos que materialitzen l’obra o en fonts de referència (RDA 6.2.2.4).
- Si no hi ha cap títol en la llengua original establert com a títol pel qual l’obra és més coneguda o, en cas de dubte, llavors trieu el títol propi de l’edició original com a títol preferit.
- Si l’obra es publica simultàniament en diferents llengües i la llengua original no es pot determinar, trieu el títol propi del recurs rebut en primer lloc com a títol preferit. Si en el mateix recurs hi ha edicions en diverses llengües (per exemple, una obra publicada amb el mateix text en francès i anglès), trieu el títol propi mencionat a la font preferida d’informació com a títol preferit.
- No incloeu un títol alternatiu com a part del títol preferit.
- Si l’obra es publica simultàniament en la mateixa llengua amb títols diferents, trieu el títol propi del recurs rebut en primer lloc com a títol preferit.
100 1# Melville, Herman,$d1819-1891,$eautor
240 10 Moby Dick
245 10 Moby Dick, or, The whale /$cHerman Melville ; introduction by Andrew Delbanco ; notes and explanatory commentary by Tom Quirk
Atributs addicionals identificadors de les obres
En cas que calgui distingir una obra d’una altra obra amb el mateix títol o diferenciar-la del nom d’una persona, una família o una entitat corporativa, afegiu un o més dels següents elements al punt d’accés de l’obra:
- forma de l’obra (RDA 6.3)
- data de l’obra (RDA 6.4)
- lloc d’origen de l’obra (RDA 6.5)
- altres característiques distintives de l’obra (RDA 6.6)
Punt d’accés autoritzat que representa una expressió
Els punts d’accés que representen expressions concretes d’una obra (o d’una o més parts de la mateixa) es formen combinant el punt d’accés autoritzat que representa l’obra (o la seva part o parts) i un o més termes de la llista següent:
- tipus de contingut (RDA 6.9)
- data de l’expressió (RDA 6.10)
- llengua de l’expressió (RDA 6.11)
i/o - una altra característica distintiva de l’expressió (RDA 6.12)
100 1# Shakespeare, William,$d1564-1616,$eautor
240 10 Comedy of errors.$lCastellà
245 13 La Comedia de las equivocaciones /$cW. Shakespeare ; la traducción del inglés ha sido hecha por Luis Astrana Marín
100 1# Rayner, Richard,$d1955-,$eautor
240 10 Los Angeles without a map.$lCastellà
245 10 En Los Ángeles sin un plano /$cRichard Rayner ; traducción de Mariano Antolín Rato
2. Enregistrament del títol preferit
2.1. Títols preferits d’una o més parts d’una obra
Enregistreu el títol preferit de la part d’una obra aplicant les instruccions detallades a l’apartat anterior.
100 1# Proust, Marcel,$d1871-1922,$eautor
245 10 Du côté de chez Swann /$cMarcel Proust
700 1# $iContingut en (obra):$aProust, Marcel,$d1871-1922.$tÀ la recherche du temps perdut
Si la part només s’identifica amb un terme general amb o sense una designació numèrica o alfabètica (per exemple, Prefaci, Llibre 1, Part 2, Band 3), enregistreu la designació de la part com a títol preferit de la part. Enregistreu la designació numèrica en xifres.
100 0# Homer,$eautor
240 10 Ilíada.$nLlibre 1.$lItalià
245 10 Iliade.$nLibro primo /$cOmero ; a cura di Elio Privitera
En identificar una seqüència de dues o més parts d’una obra numerades consecutivament, cada una de les quals s’identifica només amb un terme general i un número, enregistreu la designació de les parts com a títol preferit. Enregistreu el terme general en singular, seguit dels números inclusius de les parts. Enregistreu les designacions numèriques com a xifres.
100 0# Homer,$eautor
240 10 Ilíada.$nLlibre 1–6.$lAnglès
245 14 The First six books of Homer’s Iliad /$cwith English notes, critical and explanatory, a metrical index, and Homeric glossary by Charles Anthon
Si les parts no estan numerades o si no estan numerades consecutivament, elaboreu punts d’accés separats per a cadascuna de les parts i, addicionalment, identifiqueu-les col·lectivament mitjançant un punt d’accés construït combinant el punt d’accés que representa l’obra i el títol col·lectiu convencional “Seleccions”
100 0# Homer,$eautor
240 10 Ilíada.$kSeleccions.$lAnglès
245 10 Homer’s Iliad, books I, VI, XX, and XXIV /$cwith a copious vocabulary for the use of schools and colleges, by James Fergusson
700 02 $iConté (obra): $aHomer.$tIlíada.$nLlibre 1 .$lAnglès
700 02 $iConté (obra): $aHomer.$tIlíada.$nLlibre 6.$lAnglès
700 02 $iConté (obra): $aHomer.$tIlíada.$nLlibre 20.$lAnglès
700 02 $iConté (obra): $aHomer.$tIlíada.$nLlibre 24.$lAnglès
2.2. Títols preferits de compilacions de les obres completes d’un autor
Enregistreu el títol col·lectiu convencional “Obres” com a títol preferit d’una compilació d’obres que inclou, o que es presenta com si inclogués, les obres completes d’una persona, una família o una entitat corporativa. Considereu que les obres completes inclouen totes les obres que estan completes en el moment de la publicació.
100 1# Verdaguer, Jacint,$d1845-1902,$eautor
240 10 Obres
245 10 Obres completes /$cJacint Verdaguer
Però (Vegeu apartat 2.3):
100 1# Verdaguer, Jacint,$d1845-1902,$eautor
240 10 Obres.$kSeleccions
245 10 Recull d’obres
Enregistreu un dels títols col·lectius convencionals següents com a títol preferit d’una compilació d’obres que inclou, o que es presenta com si inclogués, les obres completes d’una persona, una família o una entitat:
- Assaigs
- Correspondència
- Discursos
- Narracions curtes
- Novel·les
- Poesia
- Prosa
- Teatre
100 1# Valle-Inclán, Ramón del,$d1866-1936,$eautor
240 10 Novel·les
245 10 Narrativa completa /$cValle-Inclán ; introducción: Darío Villanueva
Si cap dels termes anteriors no és apropiat, enregistreu un títol col·lectiu específic apropiat (p. ex., “Cartells”, “Fragments”, etc.).
2.3. Títols preferits de compilacions de dues o més obres d’un autor (però no de les obres completes)
En el cas de les compilacions de dues o més obres d’un mateix autor, amb o sense títol col·lectiu (que no són ni pretenen ser compilacions de les seves obres completes):
- Creeu punts d’accés per a totes les obres incloses, proporcionant-ne el títol preferit de cadascuna de les mateixes [RDA 6.2.2.10.3].
- Addicionalment, identifiqueu les obres de la compilació de manera col·lectiva registrant un títol col·lectiu convencional seguit de “Seleccions”.
100 1# Blanco White, José María,$d1775-1841,$eautor
240 10 Obres.$kSeleccions.$lCastellà
245 10 Obra inglesa, de José María Blanco White /$ccon un prólogo de Juan Goytisolo
100 1# Fuster, Joan,$d1922-1992,$eautor,$eautor d’introducció
240 10 Assaigs.$kSeleccions
245 10 Assaigs 1 /$cJoan Fuster ; introducció de l'autor
505 8# Conté: El descrèdit de la realitat ; Les originalitats
700 12 $iConté (obra): $aFuster, Joan,$d1922-1992.$tDescrèdit de la realitat
700 12 $iConté (obra): $aFuster, Joan,$d1922-1992.$tOriginalitats
100 1# Shakespeare, William,$d1564-1616,$eautor
240 10 Teatre.$kSeleccions.$lCastellà
245 10 Sueño de una noche de verano ;$bEl Rey Ricardo II ; La tempestad /$cWilliam Shakespeare ; traducción: Luis Astrana
700 1# Astrana Marín, Luis,$etraductor
700 12 $iConté (obra): $aShakespeare, William,$d1564-1616.$tMidsummer night's dream.$lCastellà
700 12 $iConté (obra): $aShakespeare, William,$d1564-1616.$tKing Richard II.$lCastellà
700 12 S$iConté (obra): $ahakespeare, William,$d1564-1616.$tTempest.$lCastellà
2.4. Títols preferits de tipus especials d’obres
Obres jurídiques: lleis i tractats
110 1# Catalunya,$ejurisdicció promulgadora
240 10 Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya
245 10 Llei d'universitats de Catalunya
130 0# Tractat de Maastricht $d(1992, febrer 7).$lFrancès
245 10 Traité sur l'Union Européenne
Recordeu que a les RDA 6.19 es consideren "lleis" les normes dictades com a lleis per les persones jurídiques (cossos legislatius, caps d'estat, juntes militars, etc.) amb poder legislatiu dins d'una jurisdicció, que pot ser tant federal, estatal, autonòmica, provincial, municipal, etc. Queden inclosos els decrets legislatius i els decrets llei.
- Decret legislatiu: Norma amb força de llei dictada pel poder executiu en virtut de la potestat legislativa que li delega el poder legislatiu. A l'estat espanyol els poden dictar tant el govern central com els governs de les comunitats autònomes. Tanmateix, un decret legislatiu estatal sempre porta adjunt l'adjectiu ”Real” .
110 1# Espanya,$ejurisdicció promulgadora
240 10 Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de propiedad intel·lectual, regularizando, aclarando y harmonizando las disposiciones legislativas vigentes sobre la materia
- Decret llei: Norma amb força de llei dictada pel poder executiu, per exemple, cap de govern, consell executiu, junta militar, etc. en virtut de la seva pròpia potestat legislativa. A l'estat espanyol els poden dictar tant el govern central com els governs de les comunitats autònomes si els seus Estatuts d'Autonomia ho tenen previst (p. ex. Catalunya). Tanmateix, un decret llei estatal sempre porta adjunt l'adjectiu ”Real".
110 1# Espanya,$ejurisdicció promulgadora
240 10 Real Decreto-Ley 1/1998, de 27 de febrero, sobre infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación
Els reglaments administratius de l'Estat espanyol i de les seves comunitats autònomes, que es publiquen com a decrets (exclosos els decrets legislatius i els decrets llei) no tenen rang de llei i s'entren sota l'encapçalament del ministeri, departament, conselleria, etc. que els proposen i/o refrenden. Per exemple, un decret executiu no s'ha de considerar decret llei i per tant no durà títol uniforme.
1 Lleis modernes
Determineu si són:
A) compilacions de lleis, tant si són complets o parcials:
Un criteri general (cronològic, geogràfic,...NO TEMÀTIC)
110: jurisdicció
240: amb el text: Lleis, etc.
110 1# Espanya,$ejurisdicció promulgadora
240 10 Lleis, etc.
245 10 Repertorio cronològico de legislación
110 1# Xile,$ejurisdicció promulgadora
240 10 Lleis, etc.
245 10 Leyes nos. 18.301 a 18350 $baprobadas bajo la consitución de 1980 ...
Un criteri temàtic amb títol col·lectiu
110: jurisdicció
240: títol uniforme creat amb el títol de citació: títol que apareix en el document i es cita en les obres de referència – si difereix del títol propi
110 1# Espanya,$ejurisdicció promulgadora
240 10 Còdigo civil
245 10 Código civil español :$bredactado en ...
110 1# Espanya,$ejurisdicció promulgadora
240 10 Código penal (1973)
245 10 Código penal /$cedición preparada por Enrique
Si no utilitzeu el títol col·lectiu de l’edició original
Un criteri temàtic sense títol col·lectiu , dos o més lleis pendent
B) Una sola llei
(També inclou una llei acompanyada de legislació complementària, normes de desenvolupament, etc. )
Les entrades han de ser:
110: per jurisdicció
240: títol uniforme (lleis espanyoles i catalanes = Títol oficial de la disposició (títol llarg)) – si difereix del títol propi
110 1# Espanya,$ejurisdicció promulgadora
240 10 Ley 2/1995, de 23 de marzo, de sociedades de responsabilidad limitada
245 10 Ley de sociedades de responsabilidad limitada /$cedición de Ignacio Arroyo Martínez
110 1# Espanya,$ejurisdicció promulgadora
245 10 Ley 2/1995, de 23 de marzo, de sociedades de responsabilidad limitada /$c ...
2 Lleis antigues
En el cas d’una compilació de lleis antigues, lleis medievals i lleis consuetudinàries identificades per un nom o una llei antiga, medieval o consuetudinària sola, trieu el títol d’acord amv 6.2.24-6.2.25. Useu com a punt d’accés autoritzat (en aquest ordre de preferència):
a) el títol pel qual es coneix la llei o la compilació antiga de lleis
b) el títol propi (exclòs qualsevol títol alternatiu) del recurs que conté les lleis,etc.
Lex Salica
Codi d’Hammurabi
3 Tractats
En el cas d’un tractat, elaboreu el punt d’accés autoritzat que representa l’obra usant el títol preferit del tractat. Feu punts d’accés pels signataris
130 0# $a Treaty between the United States of America and the Russian Federation on Measures for the Further Reduction and Limitation of Strategic Offensive Arms $d(2010, abril 8)
245 14 $a The Treaty between the United States of America and the Russian Federation on Measures for the Further Reduction and Limitation of Strategic Offensive Arms :$btreaty signed April 8, 2010.
710 1# $a Estats Units d’Amèrica,$eparticipant en un tractat
710 1# $a Rússia (Federació),$eparticipant en un tractat
Compilacions de tractats
En el cas de d’una compilació de tractats que ha esdevingut coneguda per un nom col·lectiu
130 0_ Tractat d’Utrecht (1713–1715)
En el cas d’altres compilacions useu el títol de l’edició original
Sagrades escriptures
Entreu els llibres de la Bíblia com a subdivisió del títol preferit Bíblia
SI 130 0# Bíblia.$pGènesi
NO 130 0# Bíblia.$pA.T.$pGènesi
En cas de grups de llibres entreu el nom apropiat (Antic Testament o Nou Testament) com a subdivisió del títol preferit Bíblia
SI 130 0# Bíblia.$pAntic Testament.$lAnglès
245 14 The Holy Bible :$bFaithfully translated into English out of the authentical Latin ...
Ex.:
SI 130 0# Bíblia.$pAntic Testament.$kSeleccions.$lCatalà
245 10 Càntic dels càntics /$cversió del Dr. Carles Riba ; introducció del Dr. Cebrià Montserrat i notes dels Drs. Montserrat i Riba. Salms / introducció, versió i notes del Dr. Carles Cardó. Llibre de la Saviesa / introducció, versió i notes del Dr. Ramon Roca i Puig
NO 130 0# Bíblia.$pA.T.$lCatalà.$kSeleccions
6.14 Títol d’una obra musical
Es tria com a títol preferit el títol original del compositor en la llengua en què es va presentar.
Ex.
SI 130 0# Meistersinger von Nürnberg
245 14 Los Maestros cantores de Nuremberg
Excepcions:
- Si existeix un títol més conegut en la mateixa llengua.
Ex.: 130 0# Don Giovanni
El títol original amb el qual es va publicar va ser: Il dissoluto punito, Don Giovanni
- Títols llargs: es tria per ordre de preferència
- primer un títol més curt amb el que es coneix a les obres de referència
- en segon lloc un títol breu formulat pel catalogador
Ex.: 130 0# Passió segons sant Joan
Recurs descrit: Historia des Leidens und Sterbens unsers Herrn und Heylandes Jesu Christi nach dem Evangelisten St. Johannem
- Seqüència numerada: Si el títol distintiu de l’obra inclou el nom d’un gènere de composició musical i totes les obres del compositor d’aquest gènere estan numerades i se citen com una seqüència. Llavors es tria el nom del gènere de composició musical com a títol preferit.
Simfonia
El títol del recurs descrit: Sinfonia eroica /composta da Luigi van Beethoven. També es cita en les llistes de simfonies del compositor com la núm. 3. S’enrregistra com a títol referit la forma en plural: 130 0 # Simfonies
6.14.2.4 Enregistrament del títol preferit d’una obra musical
- Parts a ometre del títol preferit (repartiment, tonalitat, números d’ordre, data ...)
- Títol preferit que només inclou un gènere de composició musical. Llengua, gènere singular o plural (6.14.2.5-6.14.2.6)
Parts d’obres musicals
- Una sola part:
- Si la part s’identifica amb un número: S’enregistra com a títol de la part aquest número.
Ex.:
Nr. 5
Títol preferit d’una part de l’obra Ungarische Tänze de Johannes Brahms
100 1# Brahms, Johannes,$d1833-1897
240 1 # Ungarische Tänze.$pNr. 5
245 10 Danza húngara no. 5
- Part identificada per un títol o una designació verbal: s’enregistra el títol de la part o l’altra designació verbal.
Ex.:
Celeste. Aïda
Títol preferit d’una part d’Aïda de Giussepe Verdi
- Part identificada conjuntament per un número i per un títol o designació verbal:
Si totes les parts s’identifiquen per un número i un títol, s’enregistra el títol de la part.
Ex.
En canvi, si cada part s’identifica per un número i també pel mateix títol o una altra designació verbal, en aquest cas s’enregistra el número (que és la part que diferencia).
Ex.
100 1# Vivaldi, Antonio,Sd1678-1741
240 1# Estro armonico.$n N. 8
Cada part te el títol “Concerto” aixi com un número
- Cada part s’identifica amb un número i algunes amb un títol o altra designació verbal
S’enregistra el número de la part seguit d’una coma amb el títol o designació verbal quan hi és
Ex:
100 1# Schumann, Robert,$d 1810-1856
240 1# Album für die Jugend.$n Nr. 10,$p Fröhlicher Landmann
I en canvi:
100 1# Schumann, Robert,$d 1810-1856
240 1# Album für die Jugend.$n Nr. 30 En aquest cas no té títol ni designació verbal
- Part d’una part més gran. Si la part més gran té títol distintiu: s’enregistra la part més gran seguida de la part més petita.
Ex.:
100 1# Verdi, Giuseppe,$d 1813-1901
240 1# Traviata.$nAtto 1o.$pPreludio
- Dues o més parts: 6.14.2.7.2
S’enregistren els títols preferits de les parts seguint les mateixes instruccions
Ex.
100 1# Rossini, Gioacchino,$d1792-1868
240 1# Barbiere di Siviglia.$pLargo al factotum
Títol preferit d’una part que també inclou la part Una voce poco fa
- Si el mateix compositor aplega un grup de seleccions d’una obra més gran i anomena suite aquest conjunt, s’enregistra el terme suite com a títol de la part.
Ex.
100 1# Grieg, Edvard,$d1843-1907
240 1# Peer Gynt.$pSuite,$nnúm. 2
Complilacions d’Obres musicals 6.145.2.8
- Obres completes:
S’enregistra el títol col·lectiu “Obres”, en el cas d’una compilació que inclou, o pretén, les obres completes d’un compositor.
- Obres completes per un repartiment de tipus general:
Música coral
Música de cambra
Música instrumental
Música per a teclat
Música vocal
- Obres per un repartiment de tipus específic:
Música per a metall
Música per a orquestra
Música per a piano
Música per a piano, 4 mans
Música per a piano, 2 mans
Música per a quartet de corda
Música per a violí i piano
- Obres completes d’una mateix tipus per un repartiment específic o diversos repartiments:
Cançons
Concerts
Música de pel·lícula cinematogràfics
Musicals
Òperes
Poloneses
Sonates
Si cap dels termes de les llistes anteriors és apropiat, enregistreu un títol col·lectiu específic apropiat.
- Complilacions incompletes 6.14.2.8.6
Si es tracta d’una compilació incompleta: Identifiqueu cada una de les obres de la compilació separadament.
O, la recomanació de la STRDA:
Enregistreu un títol col·lectiu, seguit de “Seleccions” i a més a més si és el cas enregistreu cada una de les parts de la compilació:
Ex.:
100 1# --------
Variants del títol d’una obra musical 6.14.3
- Enregistreu un títol que difereix del títol preferit de forma significativa com a variant del títol
- Enregistreu la variant del títol sempre que sigui possible que un usuari busqui l’obra sota aquest títol.
- Les variants lingüístiques del títol preferit s’enregistren com a variants del títol de l’obra en el registre d'autoritat:
Ex.: Registre d'autoritat:
100 1# Verdi, Giuseppe,$d1813-1901.$tForza del destino
400 1# Verdi, Giuseppe,$d1813-1901.$tFuerza del destino
400 1# Verdi, Giuseppe,$d1813-1901.$tMacht des Schicksals
400 1# Verdi, Giuseppe,$d1813-1901.$tForce du destin
- Altres variants del títol:
Ex.: Registre d'autoritat:
100 1# Bach, Johann Sebastian,$d1685-1750.$tObres.$pSeleccions
400 1# Bach, Johann Sebastian,$d1685-1750.$tBest of Bach
Repartiment de l’execució 6.15
El repartiment de l’execució: és l’instrument, veu, veus, etc. Pels quals l’obra original va ser concebuda.
- S’enregistra com un element separat, com a part d’un punt d0’accés o de les dues maneres.
Ex.:
trompa
piano
clarinet ...
- Si hi ha més d’una particel·la per a un instrument o una veu en concret, s’enregistra el nombre de particel·les.
Ex.:
flautes (2)
violes (5)
Excepció: Si s’usa el terme “percussió”, enregistreu el nombre d’intèrprets si n’hi ha més d’un
Ex.:
percussió (3 intèrprets)
- Useu baix continu per una part de baix continu, tan si es anomenada com a baix, baix continu, baix xifrat o continu.
Instruments 6.15.1.5
Per enregistrar el nom dels instruments, useu el terme en català sempre que sigui possible:
contrabaix
corn anglès
piano
timbales
trompa
viola de gamba
...
- Nombre de mans:
piano, 4 mans
viola, 4 mans
pianos (2), 8 mans
- Conjunts d’acompanyament
Ex.:
conjunt de guitarres
conjunt de cordes ...
Alternativa: es pot enregistrar un terme per a cada instrument
- Música instrumental per orquestra, orquestra de corda o banda:
orquestra
orquestra de cordes
banda
- Un o més instruments solistes amb conjunt d’acompanyament:
violí, orquestra
piano, orquestra
flauta, oboè, clarinet, fagot, orquestra
- Veus solistes:
sopranos (2), contralt, conjunt instrumental
soprano, piano ...
- Cors:
veus blanques
veus mixtes
veus femenines
- Repartiment indeterminat
- Repartiment no especificat
Designació numèrica d’una obra musical 6.16
És un número d’ordre, número d’opus o un número d’índex temàtic assignat a una obra musical per un compositor, editor o musicòleg.
S’enregistren totes les designacions numèriques d’una obra musical que es puguin establir.
- Número d’ordre o diferents formes de designació
Ex.: núm. 5
100 1# Beethoven, Ludwig van,$d 1770-1827
240 1# Concerts,$m piano, orchestra.$n núm. 5
- Número d’opus: enregistreu el número d’opus i el número dins l’opus si n’hi ha.
Ex.:
100 1# Beethoven, Ludwig van,$d 1770-1827
240 1# Concerts,$m piano, orchestra.$n núm. 5, op. 73
- Número d’índex temàtic: Només en el cas d’alguns compositors, enregistreu el número d’índex temàtic:
Ex.:
100 1# Bach, Johann Sebastian,$d1685-1750
240 1# Brandenburgische Konzerte,$nnúm. 2, BWV 1047,$rfa major
Tonalitat 6.17
És el conjunt de les relacions entre les altures de sons que determina el centre tonal. La tonalitat s’indica pel nom del to i el seu mode, major o menor.
Ex.:
100 1# Bach, Johann Sebastian,$d1685-1750
240 1# Brandenburgische Konzerte,$nnúm. 2, BWV 1047,$rfa major
Altra característica distintiva de l’expressió d’una obra musical
És una característica que serveix per distingir una expressió d’una obra musical d’una altra expressió de la mateixa obra (un arranjament, uns esbossos, una reducció per a cant i piano).
Enregistrar com un element separat:
- Arranjaments, transcripcions, etc.
Enrregistreu: Arranjat
Ex.:
100 1# Rossini, Gioacchino,$d 1792-1868
240 1# Andante e tema con variazioni,$mvioli, harpa,$rdo major;$oarranjat
- Esbossos: Si l’expressió consisteix en esbossos, enregistreu “Esbossos”
- Reduccions per a cant i piano i partitures de cor
Enregistreu:
Reducció per a cant i piano
Partitura de cor
Ex.:
100 1# Rossini, Gioacchino,$d1792-1868
240 1# Barbiere di Siviglia.$pLargo al factotum.$sReducció per a cant i piano
Llibrets
Els llibrets no es tracten com a obres musicals. Es regeixen per la instrucció 6.27.1.2: Si una persona, és responsable de la creació de l’obra, s’ elabora el punt d’accés autoritzat que representa l’obra combinant el punt d’accés autoritzat que representa aquesta persona i el títol preferit de l’obra.
Ex.: 100 1# $aCammarano, Salvatore,$d1801- 1852,$ellibretista
245 10 $aLuisa Miller :$bmelodramma tragico in tre atti /$cmúsica del maestro Verdi ; poesia del Sr. Cammarano
700 1# $iLlibret per a (obra):$aVerdi, Giuseppe,$d1813-1901.$tLuisa Miller
6.27.4.2 Variant del punt d'accés que representa un o més llibrets, lletres o altres textos d'obres musicals.
S'elabora la variant de punt d'accés d'un o més llibrets, lletres o altres textos d'obres musicals combinant (amb aquest ordre):
- el punt d'accés autoritzat que representa el compositor de l'obra.
- el punt d'accés de l'obra musical
- un altre terme distintiu, si cal
Registre d’autoritat:
100 1# Piave, Francesco Maria,$d 1810-1876.$tTraviata
400 1# Verdi, Giuseppe, $d 1813-1901.$t Traviata.$s Llibret
En AACR2 hi havia la norma alternativa que permetia entrar un llibret d’òpera sota el nom del compositor. En RDA s’ha canviat l’opció i ha desaparegut la norma alternativa. Els llibrets d’òpera s’entren pel llibretista. I com es veu es fa una variant (referència) sota l’encapçalament del nom del compositor amb el títol de l’obra musical en el registre d'autoritat.
Es relaciona en el bibliogràfic amb una 700 amb indicador "1" per relacionar el llibret amb l'Òpera: 700 1# $iLlibret per a (obra):$aVerdi, Giuseppe,$d1813-1901.$tLuisa Miller
Pel·licules cinematogràfiques
En cas de pel·lícules cinematogràfiques o programes de ràdio i televisió, el títol uniforme sempre haurà de portar entre parèntesis un qualificador:
- (Pel·lícula cinematogràfica)
- (Programa de ràdio)
- o (Programa de televisió)
La principal diferència amb AACR2 és el tractament de les llengües, o en AACR2 s'utilitzava el terme Poliglota a partir de tres llengües, en RDA es fa una entrada per cadascuna de les versions i la llengua original.
Per distingir dues pel·lícules que tenen el mateix títol original cal afegir per aquest ordre:
- Any
130 0# | $a King Kong (Pel·lícula cinematogràfica : 1976) |
130 0# | $a King Kong (Pel·lícula cinematogràfica : 1933) |
- Si el conflicte no es pot resoldre només amb l'any, cal afegir el "cognom del director"
130 0# | $a Harlow (Pel·lícula cinematogràfica : 1965 : Douglas) |
130 0# | $a Harlow (Pel·lícula cinematogràfica : 1965 : Segal) |
versió original:
130 0# Much ado about nothing (Pel·lícula cinematogràfica)
245 10 Much ado about nothing /$cthe Samuel Goldwyn Company presents a Renaissance Films production ; a Kenneth Branagh film
546 ## Versió original en anglès
El registre d'autoritat del títol preferit d'una pel·lícula serà sense l'addició de la llengua i portarà com a referències totes les variants de les pel·lícules en versions doblades.
Ex.:
130 #0 Mujeres al borde de un ataque de nervios (Pel·lícula cinematogràfica)
430#0 Women on the verge of a nervous breakdown (Pel·lícula cinematogràfica)
430#0 Femmes au bord de la crise de nerfs (Pel·lícula cinematogràfica)
Per a les instruccions sobre la tria del títol preferit d’aquests tipus especials d’obres, vegeu les instruccions corresponents:
- obres musicals (RDA 6.14-6.18 i 6.28)
- obres jurídiques (RDA 6.19-6.22 i 6.29)
- obres religioses (RDA 6.23-6.25 i 6.30)
- comunicacions oficials (RDA 6.26 i 6.31)