|
La interfície d'administració de la plataforma està disponible en el següent enllaç https://iaas.csuc.cat . Podeu iniciar sessió amb el vostre nom d'usuari i contrasenya facilitats pel CSUC .
Feu servir sempre HTTPS |
Després d'iniciar sessió , es presenta a l'usuari un quadre de comandament (Dashboard) (que detalla els recursos utilitzats per l'usuari actual).
i el menú principal, a la part esquerra de la interfície web, on és possible familiaritzar-se amb els conceptes principals de ONE, que es com es coneix a l' interfície gràfica d'usuari (GUI).
El primer pas consisteix a crear una imatge per treballar amb ella. El menú Resources > Images (al panell esquerre) ofereix una llista de les imatges disponibles per a l'usuari i la possibilitat de crear una nova, fent clic al botó verd (denotat per +, a la cantonada superior esquerra de la interfície) .
Es presenta la següent pantalla:
Per tal de tenir una imatge de treball, cal especificar un nom i un tipus. Els tipus suportats, segons el respectiu menú desplegable, són
En general, el magatzem (Datastore) de dades destinat a albergar la imatge és únic i ja es troba seleccionat, ja que és l'únic disponible, però en cas de dubte, poseu-vos en contacte amb l'administrador. El més important, que l'usuari ha d'especificar és la ubicació de la imatge, triant entre:
També tenim disponibles algunes opcions avançades, encara que no són obligatòries:
El flag persistent vol dir que la màquina virtual s'executa directament en la imatge del datastore. Qualsevol modificació és guarda directament a l'arxiu de disc original. Per defecte, la imatge, desplegada en ONE, és NO persistent, és a dir, que és rèplica i després corre en el node worker. Cap canvi és salvat a la imatge original, s'hauria de fer un snapshot del disc si volem recuperar la informació.
Marcar una imatge com persistent és útil per instal·lar el sistema operatiu de la màquina virtual al començament o per realitzar la configuració. Una vegada tenim la imatge que volem, podem tornar a canviar el flag de la imatge i podem reaprofitar la imatge per múltiples desplegaments. |
Una imatge persistent no pot ser pública, només el propietari hauria de ser capaç d'utilitzar-la, així que els permisos haurien de ser posats conseqüentment.
El propòsit de les xarxes virtuals és assignar una adreça MAC a les NIC (targetes d'interfície de xarxa) d'una màquina virtual, mentre que les adreces IP (la configuració de xarxa) s'emet per un servidor DHCP. Això vol dir que, quan una VM se suspèn, apaga, s'atura o no està desplegada:
Aquest comportament està en línia amb el que succeeix en la vida real, amb el maquinari físic. Els grups d'adreçes MAC estan lligats a les NICs per a tota la vida útil de la VM mentre que l'IP pot variar de tant en tant, especialment quan la VM està desconnectada de la xarxa, ja que l'espai d'adreces està gestionat per un servidor DHCP. Això pot semblar molest, però:
El Template de ONE és l'eina principal de configuració per crear una màquina virtual.
Des d'aquí és possible editar els permisos associats a la plantilla fent clic al nom i després treballar en la graella etiquetada com permisos a la nova pàgina.
Per tal de crear una plantilla, l'usuari ha de fer clic al botó verd (+) a la cantonada superior esquerra. S'obrirà un nou quadre de diàleg. La mateixa interfície es presenta en cas que sigui necessari editar una plantilla. La seqüència per a realitzar aquesta acció consisteix a seleccionar la plantilla que volem modificar i seleccionar l'opció Update.
El quadre de diàleg crear/modificar es compon de diferents seccions:
Aquí és possible definir:
Les quotes de grup s'actualitzen quan s'implementa una nova màquina virtual. El nombre de CPU físiques sol·licitades per la VM es resta de la quota de grup quan la VM comença a córrer. |
En aquesta secció l'usuari pot especificar el disc o discos que s'adjuntaran a la màquina virtual. En primer lloc, és possible escollir una imatge disponible al Datastore i accessible per a l'usuari. Per augmentar el nombre de discos, feu clic al botó blau (+)Add another disk. En cas d'errors, és possible treure un disc fent clic al cercle negre botó (X) a la pestanya, al costat de l'etiqueta del disc. També existeixen les següents opcions avançades:
Aquesta és la secció de xarxes. Les xarxes virtuals disponibles per a les màquines virtuals s'enumeren. Un cop més, per afegir una interfície, només s'ha d'utilitzar l'opció Add another nic (botó blau) o feu clic a la X en cercle negre per eliminar una interfície específica. En el cas que l'operació és rebutgi, la nova interfície no es presenta a la VM. Particularment interessants són les opcions avançades:
Els camps NETWORK_ID, NETWORK, NETWORK_UID, and NETWORK_UNAME són mútuament excloents i s'ompliran automàticament quan una xarxa es seleccionada de la llista. El model per defecte de la targeta de xarxa virtual és virtio. Aquest és de llarg el model que té millor rendiment i la millor elecció. Si virtio no està suportat pel sistema operatiu de la màquina virtual, l'usuari ha d'escollir el model a imitar, com RTL8139. En general, aquesta és àmpliament acceptada, també per vells nuclis de Linux. Altres possibles entrades poden ser ne2k_isa, i82551, i82557b, i82559er, ne2k_pci, PCNet i E1000 (consulteu la documentació de libvirt com a referència). L'usuari ha de ser conscient que no fer servir virtio podria donar lloc a un baix rendiment a causa de la sobrecàrrega d'emulació. El camp de text etiquetat com MAC ha de deixar-buit, se li assigna automàticament, llevat que s'hagi concedit una reserva.
A la secció dedicada a les xarxes virtuals ja es va aclarir que les màquines virtuals mantenen les adreces MAC de les NIC per la seva vida útil, mentre que les IP poden canviar quan es realitza una acció. En alguns casos especials, es pot realitzar una reserva: cadascuna d'aquestes adreces MAC estarà estàticament lligada a una determinada IP, de manera que, la NIC que obté l'adreça MAC donada sempre serà la mateixa IP des del servidor DHCP.
Per exemple, una vegada que s'instancia una plantilla (Template), la NIC de la màquina virtual li assignarà l'adreça MAC 02:00:00:65:00:00 i el servidor DHCP sempre emetrà la mateixa IP fins que no es revoqui la reserva.
Finalment, una reserva també es pot accedir a través de la interfície d'EC2 Elastic IP.
La pestanya, OS Booting, inclou alguns detalls del boot de la màquina virtual:
Suposant que la imatge de disc utilitzat per arrencar la màquina virtual també conté el nucli, les opcions més importants són:
Les opcions del root (el dispositiu que serà muntat com a root), Kernel cmd (les opcions per al nucli d'arrencada), i el gestor d'arrencada (camí al gestor d'arrencada), juntament amb el nucli (per registrar una imatge del nucli) i disc RAM (per registrar- una imatge de disc RAM) pestanyes, són útils només en cas que sigui necessari instruir la màquina virtual per poder arrencar des d'un nucli que no resideixi en el disc d'arrencada.
A la fitxa Features (Característiques) tens la possibilitat de sincronitzar el rellotge de la màquina virtual amb l' opció localtime amb el temps del node worker, ja que tots els hosts físics aconsegueixen el temps de la mateixa font i que podria salvar de problemes futurs, ja que alguns serveis no podrien executar-se en la VM a causa de no tenir el temps sincronitzat, encara que això no eximeix l'administrador de la màquina virtual configurar un servidor NTP adequat per mantenir el rellotge en sincronia i per permetre la compatibilitat amb ACPI. Això és rellevant amb la finalitat de ser capaç d'apagar correctament una màquina virtual i prendre una instantània de disc diferit. Si us plau, recordeu també d'instal·lar el programari necessari (dimonis i suport del nucli) en el sistema operatiu convidat.
La configuració de VNC apareix en aquesta secció:
Per tal de ser capaç d'obrir una connexió VNC a la màquina virtual creada per aquesta plantilla dins de la interfície web (ONE), l'usuari ha de triar el cercle VNC que es mostra a la imatge, en lloc de None. El camp IP on escoltarà cal omplir-ho amb 0.0.0.0. No cal especificar un port (el camp està desactivat), però es pot afegir una contrasenya i distribució de teclat. Pel que fa a la distribució de teclat, seleccioneu la configuració amb el desplegable de la llista.
A la dreta, la secció d'Entrades, es pot especificar els dispositius d'entrada addicionals (juntament amb el seu bus) a més del ratolí PS / 2 i el teclat emulat per part de l'hipervisor.
En particular, el dispositiu de tauleta utilitzant el bus USB és especialment útil per resoldre el problema de sincronització del ratolí. Assegureu-vos de fer clic al botó Add (Afegeix) perquè el nou panell acaba en la llista de la dreta, com es mostra a la imatge. |
La secció de contextualització de les plantilles amb els paràmetres personalitzats que identifiquen cada VM. Els exemples típics i més rellevants, són l'adreça IP i la clau(s) SSH autoritzades a connectar-se com usuari root a través de SSH (almenys al principi, per a la configuració de la màquina virtual). Pel que fa a la adreça d'IP, no cal cap acció per part de l'usuari, ja que es distribueix, juntament amb els altres paràmetres de la xarxa, per un servidor DHCP. D'altra banda, la injecció de la clau SSH (s) en la imatge del disc és més problemàtica i requereix un suport des de l'interior de la màquina virtual. ONE reuneix per els paràmetres contextualització una imatge de CD-ROM que s'adjunta per defecte a la màquina virtual, de manera que es necessita un script o un dimoni per tal de llegir les entrades i col·locar-les al lloc correcte (és a dir, escriure les claus SSH a l'arxiu /root/.ssh/authorized_keys):
Les imatges que s'ofereixen com a exemples han estat configuratdes utilitzant cloud-init, ja que està disponible al repositori per defecte de moltes distribucions de Linux i és compatible amb múltiples proveïdors del núvol més enllà de ONE.
Per a l'usuari, tota l'operació consisteix només en l'obertura de la fitxa Context de la plantilla de la imatge, l'elecció de xarxa i SSH (primer a l'esquerra), enganxar la clau SSH (s) en el camp de text etiquetat com a claus públiques i seleccionar el botó Afegir contextualització SSH, com es mostra a la imatge.
En lloc d'enganxar la clau SSH en cada plantilla (o totes les claus de tots els usuaris potencials de la plantilla), també és possible definir una clau SSH per defecte per al compte d'usuari i que faran ús de la plantilla. En primer lloc, per tal d'associar la clau SSH al perfil, obriu el panell de configuració, utilitzant el menú desplegable a la part superior, com es mostra a la imatge
A la primera pestanya, Info, premeu el botó d'edició (el quadrat vermell a la següent imatge) del quadre de text Public SSH Key i enganxeu la clau SSH.
Ara, tornant a la secció Context del Template, si l'opció Afegir contextualització SSH està marcada, però no hi ha cap text en el quadre de clau pública, llavors es farà servir clau SSH l'usuari per defecte (si s'afegeix) durant el desplegament.
Tingueu en compte els següents detalls:
La vista Màquines Virtuals resumeix les màquines virtuals que s'executen propietat d'un usuari.
Just a sota d'aquest conjunt d'icones, hi ha un selector de pestanyes:
Una instantània de disc és una còpia del disc d'una màquina virtual guardada al magatzem de dades. Aquesta operació porta una nova imatge de disc disponible de forma permanent (és a dir, després d'esborrar la màquina ) per al seu posterior ús. El botó per a crear una instantània del disc està disponible a la fitxa Emmagatzematge (quadrat vermell a la següent imatge), al costat de cada disc seleccionable. Recordeu que les operacions d'instantànies de disc no es poden realitzar en els discos volàtils. De fet, en la següent imatge, vdb i vdc són discos volàtils i l'opció d'instantània, no es troba disponible.
ONE ofereix dos tipus d'instantànies de disc
La següent imatge representa el menú que es mostra a l'usuari quan s'inicia un procediment d'instantànies de disc.
A més del tipus d'instantànies de disc, l'usuari ha d'especificar el nom de la nova imatge que es crearà al magatzem de dades (en format comprimit).
Instantànies de VM consisteix en un abocador de la situació de tots els discos de la màquina virtual i la memòria de la màquina virtual. L'objectiu principal és tenir diferents versions o punts de restauració de la mateixa màquina virtual. Malgrat el nom, són força diferents a les instantànies de disc des el punt de vista que:
Per tal de prendre una instantània de la VM (o per restaurar la VM des d'una anterior), podeu consultar la fitxa d'instantànies de les màquines virtuals podeu veure a la següent imatge on es mostra un exemple on hi ha un punt de restauració ja creat. A partir d'ara és possible fer que la màquina virtual torni a la situació anterior, eliminar el snapshot o prendre un de nou.
La manera més immediata per accedir a una màquina virtual és utilitzar el client VNC integrat en ONE. Simplement feu clic a la icona del client OpenNebula VNC al costat de la màquina virtual desitjada. La instal·lació, per tal d'estar disponible, ha de ser correcte a la plantilla.
El client VNC a la interfície web està configurat per utilitzar només la versió segura de WebSockets.
La interfície gràfica d'usuari web utilitza un client VNC integrat, clients VNC com TightVNC, Vi, ... no són compatibles.
El web de client GUI VNC utilitza HTLM5 i WebSockets, per la qual cosa es necessita un navegador recent. Els navegadors compatibles, segons els desenvolupadors, són Firefox i Chrome.
La tecla ESC ens tancarà la finestra VNC. Això no és un error, però és el comportament predeterminat. Per evitar això, per exemple a l'utilitzar l'editor VI dins de la màquina virtual, podem maximitzar la finestra fent clic en la icona situada a la part superior dreta i obrir una nova finestra. |
En aquesta secció teniu una descripció completa i detallada de tots els estats que una màquina virtual pot tenir en el seu cicle de vida.
Per a usos pràctics, és suficient saber que la seqüència típica per a una VM iniciant és:
ONE amaga tots els detalls dels usuaris finals, de manera que de vegades és difícil de detectar problemes. Com a regla d'or:
En cas d'errors, la màquina virtual canvia a l'estat fallit (FAILED): en aquest cas, si us plau poseu-vos en contacte amb els administradors del sistema.